Taller a la Maternelle del Liceu Francès de Barcelona

Com cada any, m'han convidat a la setmana del llibre del Liceu Francès de Barcelona. Enguany he fet un taller a partir del meu llibre dels llops: A contrapèl/ À rebrousse-poil. Primer he explicat el conte i després he proposat una activitat a la canalla d'entre quatre i cinc anys. A sobre d'un fons del paisatge desert extret del llibre, els nanos van estampar-hi una taca al bell mig tot doblegant la fulla per la meitat per escampar la tinta. Cada nen tenia una taca negra al dibuix, a la qual havia d'afegir ulls, boca, orelles, dents, i transformar-la en un llop. El resultat ha estat d'allò més divertit, i us en deixo alguns exemples perquè pogueu jutjar per vosaltres mateixos.

Aquest és el fons original, i la resta són les taques transformades per la canalla.

Aquí una foto de les paradetes de llibres, i el meu llop que s'ho mira dalt d'una roca!

Treballant l'estèncil

Aquests dies estic provant una tècnica que prové del grafit. Es diu estèncil, i es tracta de descomposar un dibuix simple en una o més plantilles per poder-lo reproduir ràpidament ruixant la plantilla amb esprai. He preferit prescindir de l'esprai i he trobat un efecte força semblant en mullar un corró de pintor petit amb tinta de segell de goma. Això em permet treballar amb mides més reduïdes i no embruta tant. El primer pas que he fet és simplificar un dibuix que ja tenia d'un cigne.

Un cop sintetitzat el dibuix, l'he distribuït per capes de colors. A cada capa li he assignat un color. En aquest cas, només volia utilitzar el negre i el vermell, per tant he descomposat el dibuix en quatre capes, una pel vermell clar, l'altra pel vermell, una altra pel negre clar i l'altra pel negre fosc. La claredat o foscor del color s'aconsegueix passant més o menys vegades el rodet per la plantilla, aconseguint així la densitat de color desitjada. Quan ja he tingut el dibuix que correspon a cada capa, les he retallades amb un cúter, tot i que hi ha gent que m'ha dit que es pot fer amb visturí.

Si ja tenim les plantilles retallades, podem començar a pintar-les, una sobre l'altra, amb un paper blanc. Jo he fet un parell de proves, tot jugant amb el vuit de la figura del cigne i he vist que era millor deixar-lo blanc i pintar el fons. Me n'he adonat que si privem al cigne del seu color característic es fa difícil reconeixe'l. Si ja tenim les plantilles fetes, fer-ne diferents versions és molt ràpid i divertit. Només cal deixar anar la imaginació!

Tornem al cole!

        Avui les escoles comencen a treballar, i ara ja no ens podem escapar del final de les vacances. La fornera del forn de vora casa meva deia la setmana passada que la ciutat encara funcionava a mig gas, i era veritat. Ella espera amb candeletes que a primera hora li entrin els pares i les mares que no han tingut temps de fer l'entrepà i entaforen a la motxilla de l'infant aquell donut de xocolata que el menut ha estat mirant amb delectació darrera del vidre. 

        Comença també el trànsit als carrers, que fins ara semblava que no acabava de circular a cor què vols. Les tendes obren la paradeta d'un dilluns de mercat, on per fi els clients compraran arrauxats aquelles peces de roba amb les que omplir els armaris que cal buidar de banyadors i mànigues curtes. No hi ha res que faci més mandra que fer el canvi de roba estacional quan la calor de l'estiu encara no se n'ha anat del tot. Tot això pensava jo abans d'anar a comprar el pa quan m'he trobat una veïna que anava tard a portar el nen a escola: la fornera l'havia entretingut en anar-hi a comprar l'esmorzar pel petit.