Dibuixant un món diferent

Les coses són del color del vidre amb què es miren, i si això és així... no podríem canviar els colors del què ens envolta? Jo ho he fet, amb photoshop. De fet, actualment podem dibuixar el nostre entorn digitalment i abstraure'ns de realitats grises. Avui he imaginat altres realitats amb les ombres del terra. He vist un nen amb potes de pop. I una nena amb peus de cangur. Fa goig veure'ls jugar a la plaça, oi?

Treballant l'estèncil

Aquests dies estic provant una tècnica que prové del grafit. Es diu estèncil, i es tracta de descomposar un dibuix simple en una o més plantilles per poder-lo reproduir ràpidament ruixant la plantilla amb esprai. He preferit prescindir de l'esprai i he trobat un efecte força semblant en mullar un corró de pintor petit amb tinta de segell de goma. Això em permet treballar amb mides més reduïdes i no embruta tant. El primer pas que he fet és simplificar un dibuix que ja tenia d'un cigne.

Un cop sintetitzat el dibuix, l'he distribuït per capes de colors. A cada capa li he assignat un color. En aquest cas, només volia utilitzar el negre i el vermell, per tant he descomposat el dibuix en quatre capes, una pel vermell clar, l'altra pel vermell, una altra pel negre clar i l'altra pel negre fosc. La claredat o foscor del color s'aconsegueix passant més o menys vegades el rodet per la plantilla, aconseguint així la densitat de color desitjada. Quan ja he tingut el dibuix que correspon a cada capa, les he retallades amb un cúter, tot i que hi ha gent que m'ha dit que es pot fer amb visturí.

Si ja tenim les plantilles retallades, podem començar a pintar-les, una sobre l'altra, amb un paper blanc. Jo he fet un parell de proves, tot jugant amb el vuit de la figura del cigne i he vist que era millor deixar-lo blanc i pintar el fons. Me n'he adonat que si privem al cigne del seu color característic es fa difícil reconeixe'l. Si ja tenim les plantilles fetes, fer-ne diferents versions és molt ràpid i divertit. Només cal deixar anar la imaginació!

Ja no vaig al parc

Ja m'ha passat l'edat d'anar al parc infantil a jugar amb el gronxador o a esllevissar-me pel tobogan. Però pel llibre que estic preparant, m'he documentat sobre parcs i he acabat fent la meva pròpia fauna de fusta. Ara només em falta decidir si els animals triats esdevindran un tobogan o un gronxador.

Aquests animalons m'han recordat el joc de peces de l'Enzo Mari, una meravella del disseny italià de finals dels anys cinquanta. El temps no passa, pels clàssics!

Si en voleu saber més d'aquest il·lustrador i dissenyador italià, i del seu magnífic trencaclosques de fusta, aquí teniu alguns links:

Enzo Mari Puzzling animals

http://en.wikipedia.org/wiki/Enzo_Mari

Danese Milano

Animalari Animat

Com que això de ser il·lustradora i animadora té cert component endogàmic, he animat les il·lustracions que vaig fer pel concert del cor Lieder Càmera amb el Bestiari de Pere Quart i la música del compositor català Manel Oltra. Espero que us agradi veure els meus animalons en moviment!

Grans bestieses de Pere Quart

M'ha tocat posar dibuixos als poemes de Pere Quart per un projecte d'espectacle infantil. Jo ja coneixia el sr. Quart a través de les seves "Vacances pagades". Ens les van fer analitzar per selectivitat, i encara em recordo anant al diccionari a buscar la paraula Tupinamba. Què carai volia dir? Fins que el mestre, el Pep Martorell, no m'ho va dir (penseu que encara no hi havia internet), no vaig ser capaç d'esbrinar que era una marca de cafès molt famosa a l'època de Pere Quart. Des de llavors, sempre em fixo en un antic cartell al carrer Gran de Gràcia on encara s'hi pot llegir "Cafè Tupinamba", amb aquelles lletres amb regust de Barcelona modernista. No fou casualitat que en Ramon Casas en dibuixés una de les imatges promocionals característiques amb cert aire Toulouse-Lautrec. De fet, els cafès Tupinamba eren tan coneguts que la gent no demanava un cafè; demanava un tupi. Ara es demana un nespresso. Coses del marketing.

Tornant a Pere Quart, he de dir que posar dibuixos a un bon text és un gaudi impagable, i per poder assaborir-lo us l'adjunto amb els dibuixos. Si voleu un bon embarbussament per aprendre a dir les erres, aquí teniu el text de la rata-pinyada, perfecte per a assolir una bona dicció. Perquè el pingüí és tan malastruc fora de l'aigua i tan àgil dins? El sr. Quart ens ho descriu amb poques paraules; fins que el pingüí no és dins l'aigua no fa esment en el seu frac i armilla blanca. Ell deia que feia poesia de l'estalvi, encarant-se a la poesia modernista del barroquisme excessiu. Com veureu, cap paraula no hi és sobrera. També us afegeixo la descripció de l'elefant, amb imatges del mestre tan immenses com l'animal, i el poema del xanguet, un peix avui oblidat però, vist amb els ulls de Pere Quart, molt contemporani.



RATA-PINYADA
Esparracada,
negra i nocturna,
rata-pinyada.

Errant espurna
tost apagada
d'un braserar
on manta bruixa
rosteix la cuixa
d'un ermità.









PINGÜí
Amant de la mullena,
amb gregarisme rar,
com nosaltres emplena
les ribes de la mar.

Conserva tanmateix
el decòrum que ens manca
i neda com un peix
amb frac i armilla blanca.










ELEFANT
De la trompa grisa
canons acerats,
de les quatre potes
pilars de palau,
popular bandera
de l’orella gran,
de la pell gruixuda
galtes d’advocat,
dels ullals de vori
torres de pedant.





XANGUET
Volen peixos
sota mar
entre núvols
de cristall.
Lluny i enlaire
l’ona bat.

Volen peixos
marcials.
És de pànic
llur esguard:
són la lleva
d’aquest any.

Volen peixos
cap al tard.
La nit d’aigua
els sobtarà
com una ombra
d’estendard.

Volen peixos
eixelats
sota llunes
d’oli i sal.






També us pot interessar, del mateix blog:

Animacions del Bestiari de Pere Quart