El petit tresor de Vic

Aquests dies els llops s'han estat passejant per la llibreria de Vic El petit tresor. S'hi han trobat la mar de bé perquè els han acollit la Stel·la i el Germán amb tots els honors. Després de seure al sofà de pell vermell, han pogut tafanejar entre els prestatges. Han vist que en aquesta jove llibreria, que tot just ha començat a caminar perquè acaba de fer un any, s'hi trobaran molt a gust. Hi ha molts llibres per triar, escollits amb molt bon gust i tots molt interessants. Després de tafanejar durant una bona estona, els pobres llops s'han sentit defallir. Sort n'hi ha hagut del cistellet ple de magdalenes que la caputxeta vermella ha oblidat en una tauleta: així han pogut treure el ventre de pena. Un cop es té la panxa plena, com els llops saben molt bé, no hi ha res com descansar sota una palmera. Així que ara ja ho sabeu: si esteu vagarosos per Vic i no sabeu què fer, deixeu-vos caure pel Carrer de la Fusina número 17 i ves a saber si us hi esperen unes bones magdalenes.

El petit tresor (web)

@el_petit_tresor

Atelier a la Maternelle del Liceu Francès de Barcelona

Dilluns passat vaig anar a la Maternelle a presentar el llibre "Il était plusieurs fois" d'Emmanuelle Bastien. El llibre ens explica la coneguda història de la caputxeta només amb imatges, i els infants es van divertir molt buscant el significat dels símbols que aquest proposava. Es tracta d'una narració refinada, minimalista i prenyada de significats que tant els adults com els infants s'han d'aventuar a descobrir. De fet, els nens i nenes s'hi van submergir fins al punt de trobar algun error narratiu que a mi m'havia passat per alt. Ja se sap: el públic a qui va dirigit el conte és també el millor dels crítics. En acabar la lectura, vaig proposar als oients fer el seu propi llop o caputxeta a partir d'unes formes geomètriques en roig i negre que havien de retallar i enganxar. El resultat va ser sorprenent, i va agradar tant que el van penjar al pati en forma de mural. Us en deixo algunes imatges perquè realment valen la pena i desmunten el mite que la canalla no pot passar-s'ho bé amb llibres de formes abstractes.

Il était plusieurs fois... (o Hi havia vàries vegades...)

L'editorial L'Atelier du Poisson Soluble va publicar l'any passat un llibre sobre llops i caputxetes. És clar que, com tots els contes capgirats (contés détournés), no podia ser que ens expliqués la història de manera convencional. En sostenir el llibre entre les mans ja t'adones que cal apropar-t'hi de forma diferent. Es tracta d'un llibre acordió de 18 pàgines de 15x21cm que desplegat fa 2,05 metres (sí, sí, he hagut d'agafar la cinta mètrica de la meva iaia modista per comprovar-ho).

Primer es llegeix d'esquerra a dreta, i el conte és més o menys el de sempre. L'enginy de fer-ho a partir de formes bàsiques, a mena de segells d'estampació, i només en dos colors ja crida l'atenció. El capgirament (narratiu i físic) arriba al final de la història: un text expressa el cansament d'un oient que vol sentir el conte d'una altra manera. En aquest punt és el moment de capgirar el llibre i tornar-lo a llegir, aquest cop fixant-se en els dibuixos de la part de sota. 

La segona versió del conte (la de sota) és francament delirant: reutilitzant les mateixes formes geomètriques (els segells d'estampació), se'ns explica la història d'una caputxeta que s'embarca cap a un país remot on el seu cistellet esdevé un casc de cavaller, mata un drac ferotge i acaba lliscant per un tobogan amb el llit de l'àvia. Bé, aquesta és una de les tantes versions que es poden extreure d'aquest capgirament del conte on tothom hi pot projectar la seva manera de veure-ho, i potser enlloc d'un drac s'hi reconeixen unes escales, i potser enlloc d'un llop s'hi reconeix una au marina.

Tot és possible i suggestiu, així que val la pena deixar-vos anar i reinventar una vegada més el conte de la caputxeta i el llop deixant-se endur per les simples i acurades il·lustracions d'Emmanuelle Bastien. Un luxe per a cervells intrèpids i infants sense complexos!

Per tal de passar una bona estona perllongant les troballes visuals del llibre, us proposo unes formes senzilles en vermell i negre per crear la vostra pròpia caputxeta o el vostre propi llop. O potser teniu sort i us surt una lloputxeta!

L'atelier visita El Librerío de la Plata

Dijous 22 a les sis de la tarda la Cecilia Picún ens rep a la seva llibreria, el Librerio de la Plata de Sabadell, per donar a conèixer els llibres de l'atelier du poisson soluble.. 

Explicarem un abedecari que fa molta por, l'Abecedari del cangueli de l'Albert Lemant (ABC de la trouille), explicarem una caputxeta vermella molt especial tal i com la veu la Françoise Rogier (C'est pour mieux te manger!), entendrem com es fa un àlbum il·lustrat de la mà de l'il·lustrador Yann Fastier (Encore des questions?) i jugarem a les endevinalles amb el llibre de l'Anne Letuffe per als més petits de la casa (Le tout petit). 

També podreu remenar una mica entre altres títols d'aquesta editorial que sempre ens sorprèn una mica adreçant-se a grans i a petits invariablement. Us hi atrevireu?

Tornada a la feina

Com que a aquestes alçades l'estiu ja queda molt lluny, he tornat a reprendre els meus llops. Ara estic en una escena molt subversiva: la del llop que obre l'armari de l'àvia i es transvesteix posant-se una còfia i tot. He pensat que, com que és una acció que normalment es passa per alt quan s'explica la caputxeta, valia la pena aturar-s'hi un moment. 

I si enlloc de posar-se la camisa de l'àvia el llop hagués decidit posar-se la seva bata de flors? O el seu vestit de jardinera? 

Com els jocs de nines retallables amb vestidets, el meu llop es voldrà transvestir amb els vestits de l'àvia i podreu disfressar-lo una estona amb les més variades indumentàries. Això sí: tot allò que es posi ha de ser del vestuari d'una iaia. I com més carrincló millor. En aquesta escena ja s'hi ha deleitat l'il·lustrador francès Jean-Luc Buquet, en un meravellós àlbum il·lustrat que explica en 20 dobles pàgines com s'ho va fer el llop per cabre dins la camisa de dormir de l'àvia: 

"Le Petit Chaperon rouge, la scène de la chemise de nuit",
Jean-Luc Buquet, Editions Autrement, 2006.

Si voleu consultar la ressenya d'aquest llibre, de la mà de Roser Ros, aquí la teniu:

Roser Ros

Capa o caputxa?

En les meves visites per les llibreries de Barcelona oferint llibres de l'Atelier du Poisson Soluble sé que hi ha sempre un foradet per aquells llibres que giren a l'entorn de dues temàtiques oposades narratològicament però que són afins en els prestatges de qualsevol llibreria. M'estic referint als contes protagonitzats per la caputxeta vermella i/o el llop. 

Penso que el conte de la caputxeta deu ser el més versionat de la història de la literatura infantil, potser, com deia Bettelheim, perquè és una crida als perills del sexe, catalitzat a partir d'aquest vermell uterí que és la caputxa, i als perills del bosc on habita el llop, compendi dels llops cosmopolites que ara vesteixen d'Armani i duen lúgubres ulleres de sol com els dibuixos del Roto. Dels contes de caputxetes i llops sé que cada llibreria sempre me'n demanarà un o dos exemplars com a mínim, i no van pas destinats al públic infantil. Cada llibreria té un client especialitzat en caputxetes, i esperen amb candeletes l'aparició de cada nova versió d'aquest conte. Desde la geometrització dels personatges de Warja Lavater fins a l'esquematisme minimalista de la versió de Milimbo, trobem tot un ventall de caputxetes que no seran les mateixes abans i després de passar pel ritual de transformació en que es converteix el bosc redemptor. Ja que darrerament estic posada en buscar tres peus al llop, ara he intentat trobar-li una caputxeta. Encara em queda camí per recórrer, i la meva intenció és fer un llibre il·lustrat a mig camí entre la il·lustració i l'animació. Mentrestant, us ofereixo un tastet dels meus experiments.