Postals de circ

 Ja ens falta menys per acabar la maquetació de Les germanes Zeffirelli. Val a dir que he agafat el cognom d'aquestes germanes no tan com un homenatge al director italià que tenia el mateix cognom com per la sonoritat que té la paraula. També m'ha agradat això de duplicar dues lletres, l'efa i l'el·la, simplement per una qüestió estètica. 

Franco Zeffirelli va ser un director de cinema que també va treballar per a la televisió. La seva obra més coneguda va ser Romeu i Julieta (1978), producció gràcies a la qual va ser nominat als Òscars. Les seves darreres obres tenien protagonistes femenines, com ara Jane Eyre (1996), Tea for Mussolini (1999) i Callas Forever (2002). El circ no va ser mai un camp que li interessés, però en canvi l'òpera i Shakespeare van protagonitzar nombroses de les seves produccions.

Tanmateix, jo li he manllevat el cognom per posar-lo a les dues germanes trapezistes que protagonitzen el meu darrer àlbum il·lustrat. He fet alguns cartells de les seves actuacions que m'agraden força, i gariebé semblen postals per promocionar els seus espectacles. Us les deixo per anar fent boca.

Guardes de les Germanes Zeffirelli

 Estic treballant en un nou llibre il·lustrat que contextualitzo en el món del circ. Les protagonistes són dues germanes trapezistes, i m'he engrescat a dibuixar-les dalt del trapezi, amb llums de colors i i penombres a fora de l'escenari. He fet vàries versions de les guardes, un espai que aprofito per començar a explicar coses que després es desenvoluparan a la resta del llibre. La guarda final també em servirà per deixar el final obert, ja que a la vida dificilment una situació és tanca del tot. La majoria de vegades, ens anem a adaptant als nous revesos. M'agrada una frase que diu que el temps no ho cura tot, que un s'hi acostuma, però no ho cura. Potser sí que hi ha ens haurem d'anar acostumant a certes coses, però em fa l'efecte que no ens en curarem mai del tot. Una d'elles és el tacte del paper, que espero que pugui assaborir quan les germanes Zeffirelli arribin finalment a la impremta. Paciència!

Els cavallers continuen cavalcant

He detectat algunes webs on sembla que els meus cavallers han aterrat i han deixat un bon gust de boca. En concret, són el blog del Román Belmonte, un biòleg amant de l'àlbum il·lustrat que ha deixat la batalla interminable en una bona posició.

http://romanba1.blogspot.com/2020/04/batalla-interminables.html

L'altre conseller a qui els cavallers eterns han caigut amb gràcia són els especialistes del Canal Lector. Segons llegeixo al seu web, es tracta d'una fundació del creador de l'editorial ANAYA, i té com a objectiu promoure la lectura i l'alfabetització en el món hispànic sobretot orientant-se al públic infantil i juvenil. Així que ves per on; un llibre sense text promourà la lectura als joves i infants. Malgrat ho sembli, no es tracta d'una paradoxa, ja que l'alfabetització visual i la lectura en veu alta a partir d'imatges també s'han de tenir en compte a l'hora de parlar de la promoció de lectura en aquestes edats primerenques on el llenguatge visual és fonamental. Contents estan els cavallers d'ajudar en aquesta noble tasca, i s'esforçaran perquè les transformacions que pateixen els deixin cumplir amb les seves obligacions envers els més menuts.

https://canallector.com/25282/Una_batalla_interminable

Sant Jordi rarot

Avui és un Sant Jordi diferent, però no per això hem de deixar de celebrar-lo. En Cesc Prat ha escrit l'enigma d'avui i jo l'he dibuixat. Us el deixo per si us ve de gust endevinar-lo. Diuen que enguany tindrem dos Sant Jordis: un el 23 d'abril, virtual i sense sortir de casa, i un altre en el que sortirem al carrer, el dia 23 de juliol. Al juliol no és molt bona època per fer una festa al carrer, ja que molta gent estarà de vacances. Tanmateix, benvingut sigui aquest doble Sant Jordi, que jo ja em veia venir i del qual ja en parlo al meu darrer àlbum il·lustrat.

Cavallers metaliteraris a l' "Ara Criatures"!

Per si encara no havien convençut als més escèptics, ara els meus cavallers han conquerit el cor dels redactors del Criatures del diari Ara. Els han fet un magnífic comentari en el seu Instagram, i s'han posat tots cofois de veure com les seves aventures, malgrat no tenir text, agraden a grans i a petits lectors. Això és només el principi d'una gran amistat. Una amistat interminable.

https://www.instagram.com/p/B9lriZUo6T6/?utm_source=ig_web_copy_link

Presentació a Casa Anita

L'Oblit ha deixat que els meus cavallers aterressin a la Llibreria del cor de Gràcia Casa Anita. Per celebrar-ho, farem una presentació i explicaré, encara que a ells no els agradi gaire, com ha estat el procés de crear aquests cavallers tan particulars i ambigus. Diuen que els draps bruts s'han de rentar a casa, però jo els rentaré amb el públic assistent perquè es vegi quants draps he hagut de netejar amb tanta aquarel·la amunt i avall. També explicaré com se'm va acudir la història, i perquè és un llibre que parla sobre com es fan els llibres il·lustrats. Ja veieu que la feina se'ns acumula, així que sigueu puntuals el dijous 5 de març a les 19h perquè tenim moltes coses a ventilar.

Ah! I també hi serà l'editora, la Maria Luisa Samaranch, que ha patit una mica fent aquest llibre i ella us explicarà perquè (penseu que té vuitanta pàgines!). Qui no pugui venir, el pot trobar al web de SdEdicions. Fins dijous!

Cartell

A l'escola d'Art La Industrial han fet un cartell amb la informació sobre la xerrada que impartiré avui amb la Maria Luisa Samaranch a la Sala d'Actes de l'escola. Ha estat il·lustrat per una alumna de primer del Cicle d'Il·lustració: l'Andrea Montenegro. Merci Andrea!

Serà una sessió distreta, i penso que la Maria Luisa podrà donar moltes pistes sobre com treballar en un entorn professional en el camp de la il·lustració. I parlarà també dels problemes amb els que hem topat a l'hora de fer un àlbum il·lustrat amb il·lustracions que constantment topen amb el plec del llibre. Però, malgrat tot, penso que ens n'hem sortit prou bé. La prova la podeu trobar aquest Nadal a les llibreries o al web d'SdEdicions.

Una batalla interminable de debò!

Ha costat més d'un any, però finalment el llibre de la Batalla Interminable entre dos cavallers de paper ja és una realitat. I per celebrar-ho, m'han convidat a presentar-lo a la Sala d'Actes del Cicle Superior d'il·lustració de l'Escola d'Art La Industrial. Això serà el dimarts vinent, 17 de desembre, a les 16h de la tarda. La xerrada ens la dividirem amb la Maria Luisa Samaranch, i intentarem explicar com ha anat la creació d'un àlbum il·lustrat sense text i amb més de 80 pàgines! Ja ho sé, és un número excessiu per un llibre il·lustrat, però ja veureu que en realitat són 40 pàgines, que ja comença a ser menys ofensiu. Espero que agradi la proposta, ja que enmig de tants il·lustradors i il·lustradores, experimentats i novells, no serà fàcil estar a l'alçada. Intentarem arribar-hi!

Ja tenim portada!

Amb la Maria Luisa Samaranch de SdEdicions estem acabant de maquetar el meu darrer àlbum il·lustrat. Com que ja tenim la portada, i ens ha quedat mol txul·la, us la deixo perquè li doneu una ullada. No ens dona temps a publicar-lo abans de Nadal (llàstima!): ho farem després. Com que és un llibre sobre cavallers, encara que una mica trampós, potser ens podem esperar fins a Sant Jordi. Si més no, ara en podeu fer un aperitiu amb aquesta coberta i contracoberta acabades de sortir del forn.

En obrir aquest llibre, els dos cavallers de la portada no saben on s’han posat i triguen una mica a esbrinar quin és el preu de passar d’una pàgina a l’altra travessant el llom interior de la doble pàgina. No vull donar més pistes, però sí que vull que sapigueu que m’he inspirat en el rei de les transformacions, en Michel Ocelot, i que he fet servir els personatges de la princesa i la granota, del gat amb botes, del ratolí de les dents, dels tres porquets, del drac i de Sant Jordi, dels músics de Bremen i de Hansel i Gretel. Tots ells hi surten, encara que sigui una mica capgirats. Però per veure'ls, haureu d'esperar fins l'any vinent. Estigueu atents!

Taller a la Maternelle del Liceu Francès de Barcelona

Com cada any, m'han convidat a la setmana del llibre del Liceu Francès de Barcelona. Enguany he fet un taller a partir del meu llibre dels llops: A contrapèl/ À rebrousse-poil. Primer he explicat el conte i després he proposat una activitat a la canalla d'entre quatre i cinc anys. A sobre d'un fons del paisatge desert extret del llibre, els nanos van estampar-hi una taca al bell mig tot doblegant la fulla per la meitat per escampar la tinta. Cada nen tenia una taca negra al dibuix, a la qual havia d'afegir ulls, boca, orelles, dents, i transformar-la en un llop. El resultat ha estat d'allò més divertit, i us en deixo alguns exemples perquè pogueu jutjar per vosaltres mateixos.

Aquest és el fons original, i la resta són les taques transformades per la canalla.

Aquí una foto de les paradetes de llibres, i el meu llop que s'ho mira dalt d'una roca!

El llops visiten El punt Avui

Els meus llops estan molt contents perquè han sortit al diari. Diuen coses molt maques sobre ells, així que us convido a llegir l'article del periodista Lluís Llort. Els llops catalano-francesos han estat molt contents de compartir l'article amb un llop français cent-pour-cent nascut de la ploma i la tinta de Christoph Pernaudet i Sébastien Chebret. És un loup que, una mica com els meus, està fart de rebre sempre garrotades i ha decidit fer vaga perquè ja en té prou de ser el dolent. El que potser el senyor Llort no sap és que les seves sospites al final de l'article són certes: gràcies a ell  els cinc llops s'han conegut i ara es troben tots prenen el sol a la república bananera Canis Lupus. Si es porten bé, potser hi deixaran venir a la caputxeta vermella o al caçador, o potser a les set cabretes, però que sàpiguen que a l'illa la tinença d'armes no està autoritzada.

El petit tresor de Vic

Aquests dies els llops s'han estat passejant per la llibreria de Vic El petit tresor. S'hi han trobat la mar de bé perquè els han acollit la Stel·la i el Germán amb tots els honors. Després de seure al sofà de pell vermell, han pogut tafanejar entre els prestatges. Han vist que en aquesta jove llibreria, que tot just ha començat a caminar perquè acaba de fer un any, s'hi trobaran molt a gust. Hi ha molts llibres per triar, escollits amb molt bon gust i tots molt interessants. Després de tafanejar durant una bona estona, els pobres llops s'han sentit defallir. Sort n'hi ha hagut del cistellet ple de magdalenes que la caputxeta vermella ha oblidat en una tauleta: així han pogut treure el ventre de pena. Un cop es té la panxa plena, com els llops saben molt bé, no hi ha res com descansar sota una palmera. Així que ara ja ho sabeu: si esteu vagarosos per Vic i no sabeu què fer, deixeu-vos caure pel Carrer de la Fusina número 17 i ves a saber si us hi esperen unes bones magdalenes.

El petit tresor (web)

@el_petit_tresor

Hem estat a la Setmana del Llibre en català

La primera setmana de setembre va tenir lloc a Barcelona la 34a edició de La setmana del Llibre en Català. Jo i els meus llops hi vam ser, i ens vam passejar pels estants de la Llibreria Casa Anita, on sempre ens han rebut molt bé. També hi vam trobar la Dora, esperant que algú se l'emportés cap a casa. Aquesta setmana també hem estat a la Central del Carrer Mallorca, on han deixat reposar els llops de SdEdicions en una prestatgeria molt especial sota el títol "Petits llibres, grans històries". Als llops no els ha agradat que els califiquessin de "petits", però s'han avingut a quedar-se al prestatge perquè la seva història és una gran història, i tan antiga com l'anar a peu.

Els llops a Vilanova i la Geltrú

Els meus llops sempre van a contrapèl de tothom, però avui estan molt contents i no ho poden amagar. Han estat recomanats per la Biblioteca de Vilanova i la Geltrú al costat d'il·lustradors com ara Emily Hugues o el meu amic Jorge del Corral. Tot un luxe! Si voleu, també podeu escoltar la recomanació a través del podcast d'aquesta biblioteca. Encara que es facin els durs, als meus llops els encanta que els daurin la píndola, i això de ser recomanats per experts en la lectura els fa molta il·lusió. Gràcies per animar-los!

Aquí us deixo els links, de la recomanació i del podcast.

Recomanacions Biblioteca Vilanova i la Geltrú

Podcast programa "Més content que un gínjol"

Bones lectures/audicions!

Catskills 2016

A principis de mes es va celebrar a l'escola Illa de Sabadell la competició Catskills. Es tracta de proposar un tema que han d'il·lustrar els alumnes que s'hi presentin i tenen tot el dia per fer-ho. Per la tarda hi ha un jurat que tria les millors il·lustracions. M'hi va convidar el Christian Inaraja, el professor d'il·lustració de l'Illa.

Al llarg del dia es van donar unes taules rodones per abordar temes com l'ensenyament de la il·lustració en els plans educatius actuals i també la presència de Catalunya i illes Balears com a país convidat a la fira de Bolonya del 2017. Van ser nombrosos els temes que van sorgir, però sobretot es va arribar a un acord per organitzar una comissió que faci arribar als organitzadors de la Fira, a través de l'Institut Ramon Llull, l'APIC i el ClijCat, les suggerències pel que fa a la presència dels estudiants a l'esdeveniment.

També es va fer pal·lesa la dificultat que tenen les escoles d'il·lustració d'avui en dia per omplir les 280 hores de pràctiques dels alumnes, degut al mercat canviant i molt diversificat en el que viuen els il·lustradors i les empreses que podrien oferir aquestes pràctiques. Es va plantejar la idea d'una figura intermitja, un il·lustrador resident en un centre d'estudi que sigui una referència a l'hora de plantejar activitats de grafisme i il·lustració al llarg del curs. Durant el dia hi va haver una tenda de material fet pels alumnes dels diferents centres i una parada de llibres de La llar del llibre. En aquesta parada hi van ser els meus llops, entremig de llibres il·lustrats d'alt nivell. Tot un honor per ells!