dimecres, 20 de febrer del 2013

Cómo hacer una app

Este blog está escrito en mi lengua materna, el catalán, pero hoy voy a hacerlo en castellano, mejor dicho, en cubano. Estuve toda la semana pasada en las clases que, mañana y tarde, impartió el ilustrador cubano Ajubel sobre como hacer el salto de la ilustración al ipad/iphone. Lo primero que hizo fue cerrar bien las ventanas “para que no se me tiren cuando sepan lo que se les viene encima”. Nos reímos por lo exagerado de la afirmación, pero en los días sucesivos todos tuvimos la tentación de tirarnos en algún momento. La generosidad de Ajubel al relatar sus experiencias para poder contar nuestras historias ilustradas con las nuevas tecnologías fue inmensa. Ante la escasez de esta información en internet, su torrente de palabras nos animó a subirnos al caballo del ipad y ser nuestros propios editores, distribuidores y promotores. 



En este cambiante mundo digital que nos toca vivir, con un poco-bastante de empeño se pueden controlar todas las facetas que antes, y no tan antes, hacían las editoriales, los distribuidores, los libreros. Y nosotros nos quedábamos tan contentos con nuestro 2% de las ventas. Hacer el salto al digital no significa que ahora los ilustradores nos quedamos con todo el pastel: apple quiere un trocito, para que pongamos nuestra historia en su flamante applestore, y también los programadores, que nos ayudaran a que, con sólo un dedito del lector, nuestras ilustraciones enfatizen y enriquezcan la experiencia lectora. El problema mayor está en decidir en qué punto ubicamos nuestra historia: ¿será un juego? ¿será un interactivo? ¿será una animación? ¿será un cuento? Tranquilidad: es fácil escoger, porque puede ser todo esto, y más. Pero no se me tiren por la ventana aún. 



Lo importante es tener una historia y saber qué herramientas escoger para favorecer su degustación. Si metes un efecto espectacular en un momento inadequado, puedes conseguir que el lector se desapegue de tu historia. En cambio, si encuentras el recurso adecuado para ampliar una idea subyacente, el placer por la lectura puede ser mayor. Saber un poco de animación ayuda, y también de ilustración, y de cine, por qué no. Pero coger de estos lenguajes tan sólo aquello que ayude a la narración es aún mejor. Se acabaron las páginas: ahora tenemos que hablar de escenas al encontrarnos en un gran decorado teatral que brinda al lector la posibilidad de acercarse y interactuar para favorecer los acontecimientos... y encima, pasarlo bien. 

La gran labor que nos queda a los ilustradores es volcar nuestros conocimientos en la narración de imágenes para crear nuevos códigos con los que guiar al lector por un viaje nuevo, en el que los dos nos lo podemos pasar pipa porque nadie ha estado por aquí antes. Los únicos límites son la creatividad de uno y la curiosidad del otro. Hay que exprimirse los sesos para saber cómo contar las historias en un mundo que está por hacer. ¿Contribuímos a él con nuestro savoir faire o esperamos que lo haga otro?

El grupo, exprimiéndose los sesos. Y la famosa ventana.


¡Rápido! ¡Aún hay tiempo para apuntarse al próximo curso de Ajubel en Madrid!




dilluns, 21 de gener del 2013

Capa o caputxa?

En les meves visites per les llibreries de Barcelona oferint llibres de l'Atelier du Poisson Soluble sé que hi ha sempre un foradet per aquells llibres que giren a l'entorn de dues temàtiques oposades narratològicament però que són afins en els prestatges de qualsevol llibreria. M'estic referint als contes protagonitzats per la caputxeta vermella i/o el llop. 

Penso que el conte de la caputxeta deu ser el més versionat de la història de la literatura infantil, potser, com deia Bettelheim, perquè és una crida als perills del sexe, catalitzat a partir d'aquest vermell uterí que és la caputxa, i als perills del bosc on habita el llop, compendi dels llops cosmopolites que ara vesteixen d'Armani i duen lúgubres ulleres de sol com els dibuixos del Roto. Dels contes de caputxetes i llops sé que cada llibreria sempre me'n demanarà un o dos exemplars com a mínim, i no van pas destinats al públic infantil. Cada llibreria té un client especialitzat en caputxetes, i esperen amb candeletes l'aparició de cada nova versió d'aquest conte. Desde la geometrització dels personatges de Warja Lavater fins a l'esquematisme minimalista de la versió de Milimbo, trobem tot un ventall de caputxetes que no seran les mateixes abans i després de passar pel ritual de transformació en que es converteix el bosc redemptor. Ja que darrerament estic posada en buscar tres peus al llop, ara he intentat trobar-li una caputxeta. Encara em queda camí per recórrer, i la meva intenció és fer un llibre il·lustrat a mig camí entre la il·lustració i l'animació. Mentrestant, us ofereixo un tastet dels meus experiments.











dijous, 13 de desembre del 2012

Mercadet de Nadal Sd·Edicions



La setmana vinent l'editorial Sd·Edicions ha organitzat un mercat de Nadal en uns baixos del carrer Provença. Allí hi haurà, durant uns dies, els llibres que la Maria Luisa Samaranch edita amb tanta cura a uns preus molt adequats als temps que corren. Si us agrada veure llibres diferents que altres grans editorials no s'han atrevit a publicar, passeu-vos el dia 19 pel Carrer Provença número 195, on els baixos de l'Hotel Amèrica estaran plens de cirerers que volen ser regats, receptes fetes a alta mar, poemes de Maiakovskïi, dues rodones idèntiques i un mussol. Estarà obert de 12 a 22h, així que hi podeu passar quan us vagi bé. 

Per si encara no la teniu, la meva Dora també hi serà, ben emmarcada com les grans obres d'art. 
Tot i que ella no hi està gaire acostumada, a aquests luxes!

dilluns, 3 de desembre del 2012

Calendari d'advent

Enguany hem fet un calendari d'advent que ens agradaria que servís per forces anys. No és gaire complicat de fer, així que us animo a començar a fer-lo per tenir-lo a punt l'any vinent. Jo m'hi he posat una mica tard i gairebé se'ns tira el temps a sobre!


Feu una forma piramidal amb cartró o fullola, depèn del que voleu que us duri o de les vostres des/habilitats amb la serra.



Pinteu-lo de verd i feu-hi 25 forats.



Per cada forat, feu-hi passar un fil amb una agulla. Per la part de dins, hi subjectarà la sorpresa lligada (una xocolatina, una galeta) i per l'altra un botó.

Cada botó serà una bola de l'arbre. Els decoreu amb gomets i hi afegiu un número (de l'1 al 25).



En llevar-vos al matí, agafeu unes tisores, estireu el botó amb el número corresponent i talleu el cordill. Aixequeu l'arbre i us trobareu amb la sorpresa del dia que us correspongui.



I així fins a 25!





Animalari Animat


Com que això de ser il·lustradora i animadora té cert component endogàmic, he animat les il·lustracions que vaig fer pel concert del cor Lieder Càmera amb el Bestiari de Pere Quart i la música del compositor català Manel Oltra. Espero que us agradi veure els meus animalons en moviment!

diumenge, 21 d’octubre del 2012

La Dora aterra a La Central


El disssabte vam ser a la Central del Raval presentant la Dora. Em van ajudar la Maria Luisa Samaranch, editora de Sd·Edicions, i l'Enric Arquimbau, que recordava que ens vam conèixer fent un curtmetratge, ell d'actor i jo de directora. Des de llavors, han passat deu anys, i s'han invertit els papers; primer vaig ser jo qui l'enfocava amb la càmera i el dissabte era ell qui em feia passar a mi a primer pla. 


Vaig estar molt contenta de veure que l'assistència era nombrosa. Hi havia moltes cares conegudes! No ho tenia pas clar quan vaig veure que els que s'encarreguen del temps pronosticaven pluges. També hi havia la festa dels súpers, però això no va impedir que amics, coneguts i nouvinguts volguessin assistir al taller. De fet, la participació va ser un èxit, perquè totes les nenes i els nens que van venir van fer uns dibuixos meravellosos a partir del collage de màquines i animals que jo faig servir com a tècnica en el meu llibre. Tots s'hi van posar amb gran afició, i van sortir uns personatges magnífics. Li vaig comentar a l'editora que, d'ara endavant, primer faré un taller i després en faré el llibre, perquè la imaginació de la canalla no la supera ningú!











Gràcies a tots els que vau venir; sou uns artistassos!

Si voleu veure més fotos, consulteu el bloc de l'editorial!

Sd·Edicions

dijous, 11 d’octubre del 2012

Festival de llibres il·lustrats a la Central


És a punt d'arribar el Festival de llibres il·lustrats autoeditats que cada any celebra la Julia Pelletier a la llibreria Central del Raval. Aquest any l'ha endarrerit i ens el presenta del 5 al 10 de novembre. 



No només és una oportunitat perfecta per poder veure llibres que són impossibles de trobar en les llibreries sinó que a més a més, al voltant d'aquesta exposició d'exemplars tan específics, també s'organitzen tant un cicle de conferències com tallers per infants i adults. 




La tradició de llibres il·lustrats artesanals en el nostre mercat veí, el Francès, està molt més estesa. Hi ha petites editorials que s'hi poden dedicar perquè la compra-venda d'exemplars i els il·lustradors i il·lustradores que s'hi dediquen troben un recolzament social del qual nosaltres encara n'hem d'aprendre una mica. L'única editorial que se n'ha sortit a l'estat espanyol és la dels valencians de MILIMBO, que cada any repeteixen presència i tallers al festival que els va veure néixer. La seva especialitat són els contes tradicionals infantils en clau geomètrica.






Per explicar-nos la seva aventura en el mercat francès, aquest any vindran al Festival els responsables d'Icinori, que tindran una exposició permanent a l'Institut Francès. Les propostes s'han extès també a la Llibreria Abracadabra, on s'hi farà un taller amb els de MILIMBO altament recomanable. 





També es faran tallers a la Central: un de flipbooks amb Julie Escoriza i Joan Casaramona, un de Claudio Molina sobre la creació de personatges, un de grafittis de l'editorial Gustavo Gili i un dels responsables del llibre "El nen drac".




Ja veieu que hi haurà molt per triar i remenar. Una altra novetat d'aquest any ha estat l'edició del catàleg, que s'ha fet a través de Crowd Funding amb la participació de tots aquells qui han desitjat afegir un granet de sorra desinteressat perquè aquest interessant projecte tiri endavant. Encara sou a temps de col·laborar!