El Nadal de Papasseit

Sento el fred de la nit i la simbomba fosca.

Aixi el grup d'homes joves que ara passa cantant.

Sento el carro dels apis que l'empedrat recolza

i els altres que l'avencen tots d'adreça al mercat.

Els de casa a la cuina prop del braser que crema

amb el gas tot encès han enllestit el gall.

Ara esguardo la lluna que m'apar lluna plena

i els recullen les plomes i ja enyoren demà.

Demà posats a la taula oblidarem els pobres

- i tan pobres com som- Jesús ja serà nat.

Ens mirarà un moment a l'hora dels postres

i després de mirar-nos arrencarà a plorar.

Joan Salvat-Papasseit

Reestrena

He canviat la banda sonora del meu curtmetratge inspirat en les faules d'Ovidi "Una metamorfosi d'Ovidi". Han passat els anys i ara l'hauria fet diferent, sobretot a nivell d'animació. Però és que les obres creatives, reeixides o no, ja ho tenen això de quedar-se fixades en el temps. Cadascú evoluciona, en un sentit o altre, però aquell dibuix queda fixat en el paper, aquella animació en el cel·luloide (o en el seu homònim digital, vaja). De fet, és com mirar-se en una fotografia, on hom hi veu els trets bàsics d'un mateix però també hi troba trets que ja no reconeix com a seus. Aquesta és la meravella de fer-se gran: veure que les coses es poden millorar, i tenir la sensació que la creació no s'esgota mai ni mai resta finida del tot. Davant la finitud d'un projecte, jo em pregunto si no és més divertit ser un cul de mal seient que seure tot el dia en la mateixa cadira.

Una metamorfosi d'Ovidi

Els dibuixos dels personatges són meus i els dels paisatges de la Mercè Costa. Espero que us hi endinseu amb ganes!

Tornem al cole!

        Avui les escoles comencen a treballar, i ara ja no ens podem escapar del final de les vacances. La fornera del forn de vora casa meva deia la setmana passada que la ciutat encara funcionava a mig gas, i era veritat. Ella espera amb candeletes que a primera hora li entrin els pares i les mares que no han tingut temps de fer l'entrepà i entaforen a la motxilla de l'infant aquell donut de xocolata que el menut ha estat mirant amb delectació darrera del vidre. 

        Comença també el trànsit als carrers, que fins ara semblava que no acabava de circular a cor què vols. Les tendes obren la paradeta d'un dilluns de mercat, on per fi els clients compraran arrauxats aquelles peces de roba amb les que omplir els armaris que cal buidar de banyadors i mànigues curtes. No hi ha res que faci més mandra que fer el canvi de roba estacional quan la calor de l'estiu encara no se n'ha anat del tot. Tot això pensava jo abans d'anar a comprar el pa quan m'he trobat una veïna que anava tard a portar el nen a escola: la fornera l'havia entretingut en anar-hi a comprar l'esmorzar pel petit.

Vet aquí que ja és estiu!

Com que ja comença a fer caloreta, és hora de relaxar-se i de prendre's les coses amb un altre tempo. El senyor i la senyora Enigma ho han aconseguit i m'han enviat una postal desde terres llunyanes i tropicals. Esperant reunir-me amb ells a principis d'agost, us deixo la postal amb un enigma d'estiu. Apa, a trencar-se la closca!

L'àlbum il·lustrat a empentes i rodolons

El dimecres passat Sophie Van der Linden va cloure el cicle de conferències que s'han dut a terme al llarg d'aquest mes a l'Institut Francès de Barcelona per complementar l'exposició "L'album en rebonds". Posteriorment hi va haver una taula rodona on hi van participar Marie-France Lecuir, directora de l’associació Lire et faire lire (Toulouse), Anna Castagnoli, il·lustradora i bloguera, Cristina Correro, membre del grup de recerca Gretel, i Teresa Duran, autora i traductora.

La Sophie Van der Linden va fer un repàs a aquests darrers anys d'eclosió de l'àlbum il·lustrat a França, ja que aquest era l'objectiu de l'exposició. Va explicar que calia retrocedir fins l'any 1982 per entroncar amb la darrera exposició que es consagrà a l'àlbum il·lustrat a França. Aquesta fou la raó per la qual l'exposició de "L'album en rebonds" parteix dels anys vuitanta. A partir del seu renaixement en aquesta època d'eclosió de petites editorials, l'àlbum il·lustrat es ramifica posteriorment bevent d'altres branques com ara la il·lustració britànica i l'americana. La influència anglosaxona es deixa veure a través d'autors com Babette Cole o Maurice Sendak. Després d'una tímida consolidació del mercat editorial, apareixen grans editors amb línies editorials clares i personals que aposten per l'àlbum il·lustrat. És el cas de l'école des loisirs, avui en dia una gran empresa editorial. Els seus llibres, però, han arribat tard i malament al mercat espanyol i al català en particular. Autors tan fonamentals pel lector infantil com Corentin o Ponti han arribat a casa nostra de manera escadussera. Darrerament era l'editorial Corimbo qui ens portava alguns dels llibres dels dos autors citats i els de l'école des loisirs, tot i que actualment no se sap qui prendrà el relleu. 

Per acabar el recorregut, Sophie Van der Linden ens va parlar dels llibres que ella diu" d'il·lusionista", i, citant l'autora, entenem per aquests els àlbums il·lustrats que ens donen la sensació "que el llibre s'anima de manera autònoma i que el lector assisteix a aquesta animació, com si ell no fos veritablement qui està llegint el llibre (Cf. Album [ s], pp.74-74). Il·lustradors que entrarien dins d'aquesta definició serien Hervé Tuillet, Emily Gravett o fins i tot Suzie Lee. Durant la taula rodona posterior es va parlar de l'àlbum com a gènere en constant evolució, tal i com va dir Cristina Correro, tot i que Teresa Duran va matisar que més que un gènere es tracta d'una manera de veure que abraça tots els gèneres. Teresa Duran va incidir en les sinergies existents entre els diferents països esmentant el poc cas que se li ha fet a la producció del sud dels pirineus, caracteritzada per un cert desordre. A les editorials espanyoles els manca una línia clara i primen les ventes per sobre d'una producció que defineixi la personalitat de l'editorial. Això no passa tant a França, on els editors tenen molt clar quins títols han de formar part del seu fons i quins no. 

Visita guiada abans de la conferència, amb la Sophie Van der Linden i el Pascal Humbert

Darrer número de la revista Hors Cadre[s]

Anna Castagnoli va fer notar el tomb actual de la il·lustració, que ha deixat de banda els mons fantàstics i il·lusoris per entrar de ple en la realitat, en un intent de tractar les diferents maneres d'abordar-la. Aquest és el tema del darrer número de la revista Hors Cadre[s]. que segurament així es fa ressó d'aquestes noves maneres de fer. Una altra reflexió interessant, i amb la què tothom estigué d'acord, fou l'actual tendència envers la dissolució d'una manera de fer nacional, que anteriorment era molt marcada. Anna Castagnoli comentava que abans era molt diferent com es dibuixava a Espanya respecte com es feia a Itàlia, quan avui en dia cada cop el lloc d'on és l'il·lustrador acaba sent el de menys. Teresa Duran afegí que com que actualment un il·lustrador pot treballar per a qualsevol editorial sempre i quan disposi d'una connexió d'internet, aquesta dissolució de les fronteres nacionals s'entén perfectament.

Els que encara no ho hagueu fet, us convido a passejar per l'exposició, que tancarà les portes el dia 7 de juny. Si mireu acuradament totes les vitrines, veureu que per una d'elles hi corre la meva cranc-excavadora, al costat ni més ni menys que d'un il·lustrador com Galvin. El Pascal Humbert, un dels comissaris de l'exposició, m'ha dit que la meva Dora s'ho passa bomba amb el Toroto d'en Galvin, i que per la nit brinden amb cava i ballen el fox trot. Llàstima que l'Institut Francès ja no estigui obert a aquella hora per poder-ho veure.

Les 1001 cares de l'àlbum il·lustrat

El proper dijous dia 8 de maig a les 19 h 30 s'inaugura a l’institut francès de Barcelona (ubicat al carrer Moià, número 8) l'exposició comissariada per Pascal Humbert i Sophie Van der Linden:

"L’album en rebonds_les 1001 cares de l’àlbum il·lustrat"

A part de l'exposició, hi ha un cicle de 5 conferències amb convidats de prestigi:

Dijous 8, 19.30h a l'Institut Francès de Barcelona:

L’àlbum il·lustrat, els dos costats dels Pirineus...i més enllà

Amb Brigitte Morel

Dimecres 14, 19.30h a l'Institut Francès de Barcelona:

L’escriptor il·lustrat... i traduït

Amb Grassa Toro i Pau Joan Hernàndez 

Dijous 15, 19h a la biblioteca Xavier Benguerel:

Gaudir dels llibres d'artista amb els petits lectors 

Amb Pascal Humbert

Dijous 22, 19.30h a l'Institut Francès de Barcelona:
L’il·lustrador, el pintor i el diable

Amb Michel Galvin

Dimecres 28, 19.30h a l'Institut Francès de Barcelona:

l’album en rebonds, una mirada sobre 30 anys de mutacions de l’àlbum il·lustrat

Amb Sophie Van der Linden

Sophie Van der Linden és una de les grans teòriques de l'àlbum il·lustrat i autora del llibre de referència "Lire l'album". Aquest llibre es va publicar l'any 2007 i no ha parat de reeditar-se desde llavors, convertint-se en un long-seller de l'editorial L'atelier du Poisson Soluble. 

Sophie Van der Linden també col·labora amb aquesta editorial en la confecció de la revista Hors Cadre[s], una publicació semestral especialitzada en l'àlbum il·lustrat. Amb tot aquest currículum, és molt interessant tenir-la entre nosaltres, així que no us perdeu la seva conferència el dimecres 28 de maig a dos quarts de vuit. 

Pascal Humbert, grafista format a França, és fundador de l'atelier des arpètes i s'ha especialitzat en els llibres per a primeríssims lectors. La seva conferència el dijous dia 15 serà una porta oberta a aquella bibliografia enfocada a provocar curiositat visual a partir dels primers mesos de vida. Tot un repte!

Més informació a la web de l'Institut Francès:

Exposició Institut Francès 1001 cares de l'àlbum il·lustrat

Creant escola

Els enigmes del senyor Banyeres han creat escola. Ara els més petits també s'atreveixen a recrear el senyor i la senyora Enigma i a jugar amb el llenguatge tot creant endevinalles lingüístiques que no tenen res a envejar a les dels experts. Us en deixo una mostra, i que ho disfruteu veient com puja, de preparada, la canalla d'avui en dia.

La senyora Enigma

El senyor enigma

L'Enigma d'una filla a un pare amb el nom de la mare. El sabeu?

El sr. i la sra. Enigma

Com que tinc un amic que cada dia envia un enigma per mail i ens fa participar de les seves ocurrències, jo li he dibuixat el senyor Enigma per adornar les seves enginyoses endevinalles lingüístiques. El dia de la dona li vaig fer la senyora Enigma, i li va agradar molt. Aquí us els deixo, juntament amb l'Enigma del dia 24 de març. Jo cada dia el penjo al taulell d'anuncis de casa... i ens fa rumiar a tots una bona estona! També he afegit l'enigma del dia 31, desè aniversari de la mort del gran dibuixant i animador Josep Escobar.

.

El senyor Enigma

La senyora Enigma

El llop d'en Pere

 "De bon dematí en Pere va obrir la reixa i va sortir al gran prat verd. A la branca d'un arbre enorme s'ajaçava un ocellet, amic d'en Pere. «Tot està tranquil», va piular l'ocellet ben content." 

Així comença Pere i el llop, la faula musicada per Sergei Prokoviev l'any 1936, just encetada la segona guerra mundial. La seva creació es deu a l'atzar, que va reunir la família Prokofiev al Teatre Musical Infantil de Moscou per veure-hi una obra. Fou llavors quan el director del teatre li va proposar al compositor de composar alguna cosa per aquella institució, cosa que Sergei Prokofiev acceptà com un repte. Va trigar tan sols una setmana en acabar l'encàrrec.

En el seu diari el compositor escriu: "La primavera de l'any 1936 vaig començar un conte simfònic infantil amb el títol de "Pere i el llop", Op.67, amb text meu. Cada personatge de la història tenia un motiu que es tocava cada vegada amb el mateix instrument. Abans de cada actuació, els instruments eren mostrats a la canalla i tocaven els seus temes: durant l'actuació, els nens i nenes sentien els temes repetits vàries vegades i aprenien a reconèixer els timbres de diferents instruments". 

És per aquesta vessant didàctica que el conte de Pere i el llop és utilitzat encara avui en dia per introduir els infants als timbres d'una orquestra. Tot i ser una obra adreçada als més petits, el narrador ha estat interpretat per personatges rellevants de l'escena internacional, com ara Sting, David Bowie, Sir John Gielgud, Sophia Loren, Sean Connery o Boris Karloff.

Seguint l'esperit que anima els meus dibuixos sobre els llops dels contes, no m'agrada com Prokofiev acaba la història; és a dir, fent que els caçadors s'emportin el llop. Tot i que la versió del compositor soviètic no se n'està de mostrar la cruesa característica dels contes de fades primigenis (com en el moment en que el llop es menja l'ànec sense miraments), prefereixo el final de la versió animada de Suzie Templeton. En aquesta, en Pere veu que els caçadors són pitjors que el llop i finalment el protagonista allibera l'animal perquè retorni al bosc d'on ha vingut. 

Us deixo aquí unes imatges sobre la meva versió del conte, on finalment el llop també serà alliberat.