Slapstick!

Avui s'han donat a conèixer els llibres escollits per formar part de la 6a edició del Festival de llibres il·lustrats que organitza cada any la Julia Pelletier a la llibreria de La Central del Raval. Estigueu alerta, que el Festival tindrà lloc cap al maig i sempre és interessant deixar-s'hi caure algun dia! Aquest any també he estat escollida, així que vull fer un avançament del llibre que hi presentaré. És un homenatge personal a un dels actors i directors més especials del cinema mut, que va sobreviure amb poca fortuna el pas del mut al sonor; Buster Keaton.




El seu personatge amb cara de pal, conegut en el territori espanyol com a Pamplinas, va ajudar-lo a publicitar una obra mestra del període silent com és "El maquinista de la General", on el llenguatge cinematogràfic arriba a un dels cims més depurats abans de la revolució tecnològica que va significar l'aparició del cinema sonor. Com que sempre he preferit el Keaton al Chaplin, (una predilecció que és com allò de ser del Tintín o de l'Astèrix) l'he fet protagonista del meu darrer llibre. A cada pàgina hi ha un quadradet en blanc que s'ha d'omplir amb el dibuix d'una rodeta que està a l'última pàgina. A cada doble pàgina apareix una de les posades en escena habituals dels films de pastís de nata en què tot està a punt per fer caure el protagonista, deixar-lo en ridícul i poder-se'n fer un panxó de riure. Ja sigui perquè li cau un pot de pintura, perquè trepitja una pell de plàtan o perquè li llencen un pastís de nata, Buster Keaton aconseguirà la hilaritat del públic amb les seves caigudes acrobàtiques. En el llibre, amb la rodeta, s'haurà de descobrir què és el que fa caure al meu protagonista.



He volgut limitar la paleta de colors al blanc i negre però amb un toc de color. El sèpia de les fotografies antigues acolora el nostre imaginari col·lectiu d'aquella època on la gent es traslladava en tramvia i podia fer les més arriscades acrobàcies davant la càmera sense necessitat de tenir una assegurança. És per això que un color ataronjat, tirant a marró en certs moments, acompanya en Buster Keaton en el seu passeig per la ciutat intentant esquivar els objectes que se li interposen per aconseguir la caiguda més divertida. Ja ho diuen, que val més caure amb gràcia que ser graciós.