En les meves visites per les llibreries de Barcelona oferint llibres de l'Atelier du Poisson Soluble sé que hi ha sempre un foradet per aquells llibres que giren a l'entorn de dues temàtiques oposades narratològicament però que són afins en els prestatges de qualsevol llibreria. M'estic referint als contes protagonitzats per la caputxeta vermella i/o el llop.
Penso que el conte de la caputxeta deu ser el més versionat de la història de la literatura infantil, potser, com deia Bettelheim, perquè és una crida als perills del sexe, catalitzat a partir d'aquest vermell uterí que és la caputxa, i als perills del bosc on habita el llop, compendi dels llops cosmopolites que ara vesteixen d'Armani i duen lúgubres ulleres de sol com els dibuixos del Roto. Dels contes de caputxetes i llops sé que cada llibreria sempre me'n demanarà un o dos exemplars com a mínim, i no van pas destinats al públic infantil. Cada llibreria té un client especialitzat en caputxetes, i esperen amb candeletes l'aparició de cada nova versió d'aquest conte. Desde la geometrització dels personatges de Warja Lavater fins a l'esquematisme minimalista de la versió de Milimbo, trobem tot un ventall de caputxetes que no seran les mateixes abans i després de passar pel ritual de transformació en que es converteix el bosc redemptor. Ja que darrerament estic posada en buscar tres peus al llop, ara he intentat trobar-li una caputxeta. Encara em queda camí per recórrer, i la meva intenció és fer un llibre il·lustrat a mig camí entre la il·lustració i l'animació. Mentrestant, us ofereixo un tastet dels meus experiments.
  |
  |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada