Treballant l'estèncil

Aquests dies estic provant una tècnica que prové del grafit. Es diu estèncil, i es tracta de descomposar un dibuix simple en una o més plantilles per poder-lo reproduir ràpidament ruixant la plantilla amb esprai. He preferit prescindir de l'esprai i he trobat un efecte força semblant en mullar un corró de pintor petit amb tinta de segell de goma. Això em permet treballar amb mides més reduïdes i no embruta tant. El primer pas que he fet és simplificar un dibuix que ja tenia d'un cigne.

Un cop sintetitzat el dibuix, l'he distribuït per capes de colors. A cada capa li he assignat un color. En aquest cas, només volia utilitzar el negre i el vermell, per tant he descomposat el dibuix en quatre capes, una pel vermell clar, l'altra pel vermell, una altra pel negre clar i l'altra pel negre fosc. La claredat o foscor del color s'aconsegueix passant més o menys vegades el rodet per la plantilla, aconseguint així la densitat de color desitjada. Quan ja he tingut el dibuix que correspon a cada capa, les he retallades amb un cúter, tot i que hi ha gent que m'ha dit que es pot fer amb visturí.

Si ja tenim les plantilles retallades, podem començar a pintar-les, una sobre l'altra, amb un paper blanc. Jo he fet un parell de proves, tot jugant amb el vuit de la figura del cigne i he vist que era millor deixar-lo blanc i pintar el fons. Me n'he adonat que si privem al cigne del seu color característic es fa difícil reconeixe'l. Si ja tenim les plantilles fetes, fer-ne diferents versions és molt ràpid i divertit. Només cal deixar anar la imaginació!

Ens ha deixat en Bowie

Acomiadem-lo amb un somriure als llavis!
El text de l'enigma és del Cesc Prat, que sempre està a punt per enxampar l'actualitat amb una paraula...

Així està quedant "A contra pèl"

Estem maquetant el meu projecte "A contra pèl / a rebrousse poil", un llibre il·lustrat bilingüe en català francès. I per què en francès? Doncs... i per què no?  Perquè he après molt a dibuixar, a llegir imatges, a compaginar, a interpretar la relació imatge text, a valorar la narrativitat,... a estimar l'àlbum il·lustrat, en definitiva, gràcies als nostres veïns francesos. Sí, ja sé que a Amèrica també en saben molt, i a Great Britain, però la tradició francesa ve de molt lluny i la tenim tant a prop que sembla mentida que ens l'estimem tant poc. Doncs per això, perquè ens hi apropem, perquè ens l'estimem una mica més, per això també és en francès.


Com que a Nadal no arribem (increíble però cert: la distribuïdora vol els llibres de Nadal abans d'estiu), tindrem paciència i esperarem la nova criatur per Sant Jordi, que també és una bona data.

Aquí teniu els quate protagonistes: els llops, deliberant la revanxa
contra la caputxeta, els porquets i les cabretes.

L'entradeta definitiva. Que no falti el logo del caragol golafre!

Digue-l'hi amb flors!

Avui la revista digital sobre cultura Núvol em publica un conte. Està basat en un personatge real de Sabadell que em va atraure des del primer moment. Va viure una època de grans canvis socials i és una figura controvertida fins i tot avui en dia, quan han passat més de cent anys de la seva mort. Es deia Mateu Morral i era bibliotecari i anarquista. També li agradaven les flors, però no us diré amb quines finalitats. Per saber-ho, haureu de llegir el conte:

Digue-l'hi amb flors, Revista Digital Cultural Núvol

Mateu Morral, un personatge controvertit,

Una icona de Banksi que es podria titular "Digue-l'hi amb flors"

Taller a el Librerio

El dissabte passat vam passar una bona estona amb la Dora i els seus companys. Després d'explicar el conte, vam fer un taller retallant i enganxant màquines i animals. En van sortir de molt bonics. També hi havia els retallables dels personatges de la història, que els infants van retallar i enganxar amb molta traça. Un dia de feina, tot i ser dissabte.

Atelier a la Maternelle del Liceu Francès de Barcelona

Dilluns passat vaig anar a la Maternelle a presentar el llibre "Il était plusieurs fois" d'Emmanuelle Bastien. El llibre ens explica la coneguda història de la caputxeta només amb imatges, i els infants es van divertir molt buscant el significat dels símbols que aquest proposava. Es tracta d'una narració refinada, minimalista i prenyada de significats que tant els adults com els infants s'han d'aventuar a descobrir. De fet, els nens i nenes s'hi van submergir fins al punt de trobar algun error narratiu que a mi m'havia passat per alt. Ja se sap: el públic a qui va dirigit el conte és també el millor dels crítics. En acabar la lectura, vaig proposar als oients fer el seu propi llop o caputxeta a partir d'unes formes geomètriques en roig i negre que havien de retallar i enganxar. El resultat va ser sorprenent, i va agradar tant que el van penjar al pati en forma de mural. Us en deixo algunes imatges perquè realment valen la pena i desmunten el mite que la canalla no pot passar-s'ho bé amb llibres de formes abstractes.

Il était plusieurs fois... (o Hi havia vàries vegades...)

L'editorial L'Atelier du Poisson Soluble va publicar l'any passat un llibre sobre llops i caputxetes. És clar que, com tots els contes capgirats (contés détournés), no podia ser que ens expliqués la història de manera convencional. En sostenir el llibre entre les mans ja t'adones que cal apropar-t'hi de forma diferent. Es tracta d'un llibre acordió de 18 pàgines de 15x21cm que desplegat fa 2,05 metres (sí, sí, he hagut d'agafar la cinta mètrica de la meva iaia modista per comprovar-ho).

Primer es llegeix d'esquerra a dreta, i el conte és més o menys el de sempre. L'enginy de fer-ho a partir de formes bàsiques, a mena de segells d'estampació, i només en dos colors ja crida l'atenció. El capgirament (narratiu i físic) arriba al final de la història: un text expressa el cansament d'un oient que vol sentir el conte d'una altra manera. En aquest punt és el moment de capgirar el llibre i tornar-lo a llegir, aquest cop fixant-se en els dibuixos de la part de sota. 

La segona versió del conte (la de sota) és francament delirant: reutilitzant les mateixes formes geomètriques (els segells d'estampació), se'ns explica la història d'una caputxeta que s'embarca cap a un país remot on el seu cistellet esdevé un casc de cavaller, mata un drac ferotge i acaba lliscant per un tobogan amb el llit de l'àvia. Bé, aquesta és una de les tantes versions que es poden extreure d'aquest capgirament del conte on tothom hi pot projectar la seva manera de veure-ho, i potser enlloc d'un drac s'hi reconeixen unes escales, i potser enlloc d'un llop s'hi reconeix una au marina.

Tot és possible i suggestiu, així que val la pena deixar-vos anar i reinventar una vegada més el conte de la caputxeta i el llop deixant-se endur per les simples i acurades il·lustracions d'Emmanuelle Bastien. Un luxe per a cervells intrèpids i infants sense complexos!

Per tal de passar una bona estona perllongant les troballes visuals del llibre, us proposo unes formes senzilles en vermell i negre per crear la vostra pròpia caputxeta o el vostre propi llop. O potser teniu sort i us surt una lloputxeta!