És difícil recordar quin va ser el primer pessic que vaig fer. Probablement li vaig fer al meu germà, que era un pesat i no em deixava estar quan volia dibuixar. Però QUAN exactament el devia fer, no me'n recordo. Els que sí recordo són els que faig darrerament. No són pessics físics, però pessiguen igualment. Els meus dibuixos sempre tenen un toc molest, una mica emprenyador, si em permeteu. Algú m'ha dit que són trencadors, però jo reservo aquest mot per a les obres mestres. Com el pebre, les il·lustracions donen aquell puntet a la vida sense el qual no ens la menjaríem cada dia a grans queixalades. És per això, per aquesta necessitat que tenim de posar el dit a la nafra, de ser com un gra al cul o d'afegir als guisats plans un pessic de sal o un pensament de pebre, que m'he decidit a encetar aquest bloc. Espero que sigui el principi d'un llarg camí que, si us ve de gust, podem fer junts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada