No sé si és el resultat d'haver llegit Calvin i Hobbes de joveneta però sempre m'han cridat l'atenció els dinosaures. És per això que vaig començar a dibuixar-ne sense tenir gaire clar on em portarien. Vaig acabar introduint-los en el món real a través dels ulls d'una nena una mica excèntrica; la Trilobeta. Els trilobites són uns fòssils d'artròpodes marins ja extingits, i em va semblar un nom fantàstic per la meva petita protagonista.
La Trilobeta viu rodejada d'uns dinosaures que només ella veu, i que l'ajuden a fer tot allò que li han prohibit els grans. Tot canvia quan la mestra de l'escola enceta un nou tema a classe; els dinosaures. En desmantellar els mites sobre els dinosaures, la mestra capgira el món de la petita i el nostre mateix, ja que a partir de llavors aprendrem coses que no sabíem sobre els dinosaures i que "mai ens havíem atrevit a preguntar". Aquest projecte està en mans de l'Institut Paleontològic Miquel Crusafont, esperant que no el tombin les retallades. Toco fusta! Només m'hi han trobat una pega; l'he de retocar posant-hi dinosaures més "locals". Cap problema! Jo també vull ser palentoecològica!
dimarts, 22 de novembre del 2011
dilluns, 21 de novembre del 2011
El primer pessic de pebre
És difícil recordar quin va ser el primer pessic que vaig fer. Probablement li vaig fer al meu germà, que era un pesat i no em deixava estar quan volia dibuixar. Però QUAN exactament el devia fer, no me'n recordo. Els que sí recordo són els que faig darrerament. No són pessics físics, però pessiguen igualment. Els meus dibuixos sempre tenen un toc molest, una mica emprenyador, si em permeteu. Algú m'ha dit que són trencadors, però jo reservo aquest mot per a les obres mestres. Com el pebre, les il·lustracions donen aquell puntet a la vida sense el qual no ens la menjaríem cada dia a grans queixalades. És per això, per aquesta necessitat que tenim de posar el dit a la nafra, de ser com un gra al cul o d'afegir als guisats plans un pessic de sal o un pensament de pebre, que m'he decidit a encetar aquest bloc. Espero que sigui el principi d'un llarg camí que, si us ve de gust, podem fer junts.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)