Objectiu aconseguit!

Entre tots ho hem aconseguit! S'han acabat els 40 dies de campanya de micromecenatge i hem recollit 3.000 € de 168 mecenes. Així doncs, podrem editar el llibret, fer-lo amb tapa gruixuda, imprimir punts de llibre enigmàtics i organitzar un breu recital poètic amb copa de vi per cap. Gràcies a les vostres aportacions individuals, podrem portar a terme aquest projecte col·lectiu. Per tant, moltes gràcies a tots!

A partir d'ara, ja us avisarem si necessitem alguna dada vostra. I us informarem de les dates de les presentacions a Sabadell i Barcelona.

De nou, gràcies i endavant!

Compte enrera

Avui sí! Avui comença el compte enrera per aconseguir els 2.500 euros que costarà la impressió i enquadernació dels 500 exemplars de llibre-llibreta-llibret que hem preparat amb el Cesc Prat. Precisament avui fa deu anys que ell va començar a escriure els enigmes lingüístics amb el títol de l'Enigma d'avui. Tot va començar un bon dia en que el seu fill li va explicar que una mestra escrivia cada dia un Enigma d'en Màrius Sera a la pissara. La mestra en qüestió no en desvetllava la resposta fins al final de la classe, i en Cesc va pensar que era una bona manera de tenir pendents els alumnes durant una bona estona.

Després d'escriure el primer Enigma, el Cesc ja no va poder parar, i avui porta 10 ANYS, que es diuen ràpid, escrivint-ne un cada dia. Jo m'hi he afegit darrerament, i des de fa quatre anys li faig un dibuixet al text si tinc temps. Enguany em vaig adonar del poder de la formiga, és a dir, de com he anat acumulant els cinc minutets que hi dedico al dia fent un dibuix dins un carpesà. I el resultat ha estat que he hagut d'encetar un carpesà nou. Amb tot aquest patrimoni escrit i dibuixat, no en podem fer alguna cosa? - li vaig preguntar al Cesc. I la resposta ha estat aquest projecte, on hem triat i dibuixat de nou 52 enigmes, a mena de recopilatori. 

Li hem donat forma de llibreta, amb una peana que permetrà tenir-lo a sobre de la taula i anar girant pàgina cada setmana per destvetllar el nou enigma. Hi hem posat 52 enigmes: un per cada setmana d'un any. Tranquils que hi afegirem les respostes al final de tot, només per si algú vol sortir de dubtes.

Després d'aquesta megaexplicació, voleu col·laborar en el projecte?
Molt fàcil! cliqueu el següent enllaç i a veure què us sembla el que us hem preparat:

http://vkm.is/lenigmadavui

Autocaricatura conjunta

Avui m'he fet una autocaricatura. Bé, és una autocaricatura conjunta. Ui, i com es fa això? Molt fàcil. M'he autocaricaturitzat amb algú més. Ahahaha! I qui és, aquest algú? Aquest algú és el Cesc Prat, àlies Banyeres, de Sabadell-mala-pell (així, tot d'una tirada). La pregunta següent és òbvia: i per què una autocaricatura conjunta amb el Cesc? Doncs perquè demà engeguem un projecte pel que hem de donar la cara. I posats a donar la cara, posem-nos-hi bé, oi? Ens ha costat mantenir l'equilibri, però al final ho hem aconseguit i la foto no ens ha sortit moguda. O era un dibuix? Aix, quin garbuix! Estigueu atents perquè demà vindran més novetats.

Llibre d'artista

Fa uns dies la Maite Santamaria, que té la botiga al carrer de la Rosa de Sabadell, m'ha proposat fer un taller de llibre d'artista. Jo em vaig iniciar amb el llibre d'artista de la mà de la Julia Pelletier, que impartia cursos i organitzava el Festival de la Central Como Pedro por mi casa, que enguany s'ha fet al CCCB. Altres artistes que m'han guiat per aquest món del llibre d'artista són el Pascal Humbert i l'Elenio Pico, a qui dec una nova mirada envers el llibre i les seves fases de creació.
Fer un llibre d'artista implica molts reptes, ja que un mateix ha de ser el seu propi il·lustrador, autor, impressor i fins i tot enquadernador. No hi ha barreres per materialitzar una història a través del paper, que pot agafar les més variades fomes. Per donar forma a la nostra història val la pena tenir unes mínimes nocions d'enquadernació. Jo vaig aprendre a enquadernar amb l'Helène Grenvin, i des de llavors ja no he deixat de fer-ho, ja sigui per fer-me llibretes o els meus propis llibres. És tan senzill que a vegades se'ns oblida que en la simplicitat també hi pot haver una bona història.

Us deixo algunes imatges d'un dels llibres que vaig presentar al Festival de la Julia Pelletier. És una col·lecció i es diuen llibres en moviment, perquè repodueixen el moviment dels seus protagonistes ja sigui tot desplegant-los o superposant el llibret per veure el recorregut. Espero que us agradi!

Taller Santamaria:
Dissabtes de febrer-març, a escollir.
Ens pots visitar a Sabadell, C/ Rosa 16, darrera

l´església de Sant Fèlix i  l'Ajuntament
Telèfon: 93 715 53 22

http://scrapdecosantamaria.blogspot.com.es/p/empieza-este-original-taller.html

Que tingueu molt bon daixonses

Amb el senyor Banyeres i la senyora Enigma, us serveixo l'enigma de les festes.
Espero que us faci profit!

El llops visiten El punt Avui

Els meus llops estan molt contents perquè han sortit al diari. Diuen coses molt maques sobre ells, així que us convido a llegir l'article del periodista Lluís Llort. Els llops catalano-francesos han estat molt contents de compartir l'article amb un llop français cent-pour-cent nascut de la ploma i la tinta de Christoph Pernaudet i Sébastien Chebret. És un loup que, una mica com els meus, està fart de rebre sempre garrotades i ha decidit fer vaga perquè ja en té prou de ser el dolent. El que potser el senyor Llort no sap és que les seves sospites al final de l'article són certes: gràcies a ell  els cinc llops s'han conegut i ara es troben tots prenen el sol a la república bananera Canis Lupus. Si es porten bé, potser hi deixaran venir a la caputxeta vermella o al caçador, o potser a les set cabretes, però que sàpiguen que a l'illa la tinença d'armes no està autoritzada.

El petit tresor de Vic

Aquests dies els llops s'han estat passejant per la llibreria de Vic El petit tresor. S'hi han trobat la mar de bé perquè els han acollit la Stel·la i el Germán amb tots els honors. Després de seure al sofà de pell vermell, han pogut tafanejar entre els prestatges. Han vist que en aquesta jove llibreria, que tot just ha començat a caminar perquè acaba de fer un any, s'hi trobaran molt a gust. Hi ha molts llibres per triar, escollits amb molt bon gust i tots molt interessants. Després de tafanejar durant una bona estona, els pobres llops s'han sentit defallir. Sort n'hi ha hagut del cistellet ple de magdalenes que la caputxeta vermella ha oblidat en una tauleta: així han pogut treure el ventre de pena. Un cop es té la panxa plena, com els llops saben molt bé, no hi ha res com descansar sota una palmera. Així que ara ja ho sabeu: si esteu vagarosos per Vic i no sabeu què fer, deixeu-vos caure pel Carrer de la Fusina número 17 i ves a saber si us hi esperen unes bones magdalenes.

El petit tresor (web)

@el_petit_tresor