Així està quedant "A contra pèl"

Estem maquetant el meu projecte "A contra pèl / a rebrousse poil", un llibre il·lustrat bilingüe en català francès. I per què en francès? Doncs... i per què no?  Perquè he après molt a dibuixar, a llegir imatges, a compaginar, a interpretar la relació imatge text, a valorar la narrativitat,... a estimar l'àlbum il·lustrat, en definitiva, gràcies als nostres veïns francesos. Sí, ja sé que a Amèrica també en saben molt, i a Great Britain, però la tradició francesa ve de molt lluny i la tenim tant a prop que sembla mentida que ens l'estimem tant poc. Doncs per això, perquè ens hi apropem, perquè ens l'estimem una mica més, per això també és en francès.


Com que a Nadal no arribem (increíble però cert: la distribuïdora vol els llibres de Nadal abans d'estiu), tindrem paciència i esperarem la nova criatur per Sant Jordi, que també és una bona data.

Aquí teniu els quate protagonistes: els llops, deliberant la revanxa
contra la caputxeta, els porquets i les cabretes.

L'entradeta definitiva. Que no falti el logo del caragol golafre!

Digue-l'hi amb flors!

Avui la revista digital sobre cultura Núvol em publica un conte. Està basat en un personatge real de Sabadell que em va atraure des del primer moment. Va viure una època de grans canvis socials i és una figura controvertida fins i tot avui en dia, quan han passat més de cent anys de la seva mort. Es deia Mateu Morral i era bibliotecari i anarquista. També li agradaven les flors, però no us diré amb quines finalitats. Per saber-ho, haureu de llegir el conte:

Digue-l'hi amb flors, Revista Digital Cultural Núvol

Mateu Morral, un personatge controvertit,

Una icona de Banksi que es podria titular "Digue-l'hi amb flors"

Taller a el Librerio

El dissabte passat vam passar una bona estona amb la Dora i els seus companys. Després d'explicar el conte, vam fer un taller retallant i enganxant màquines i animals. En van sortir de molt bonics. També hi havia els retallables dels personatges de la història, que els infants van retallar i enganxar amb molta traça. Un dia de feina, tot i ser dissabte.

Atelier a la Maternelle del Liceu Francès de Barcelona

Dilluns passat vaig anar a la Maternelle a presentar el llibre "Il était plusieurs fois" d'Emmanuelle Bastien. El llibre ens explica la coneguda història de la caputxeta només amb imatges, i els infants es van divertir molt buscant el significat dels símbols que aquest proposava. Es tracta d'una narració refinada, minimalista i prenyada de significats que tant els adults com els infants s'han d'aventuar a descobrir. De fet, els nens i nenes s'hi van submergir fins al punt de trobar algun error narratiu que a mi m'havia passat per alt. Ja se sap: el públic a qui va dirigit el conte és també el millor dels crítics. En acabar la lectura, vaig proposar als oients fer el seu propi llop o caputxeta a partir d'unes formes geomètriques en roig i negre que havien de retallar i enganxar. El resultat va ser sorprenent, i va agradar tant que el van penjar al pati en forma de mural. Us en deixo algunes imatges perquè realment valen la pena i desmunten el mite que la canalla no pot passar-s'ho bé amb llibres de formes abstractes.

Il était plusieurs fois... (o Hi havia vàries vegades...)

L'editorial L'Atelier du Poisson Soluble va publicar l'any passat un llibre sobre llops i caputxetes. És clar que, com tots els contes capgirats (contés détournés), no podia ser que ens expliqués la història de manera convencional. En sostenir el llibre entre les mans ja t'adones que cal apropar-t'hi de forma diferent. Es tracta d'un llibre acordió de 18 pàgines de 15x21cm que desplegat fa 2,05 metres (sí, sí, he hagut d'agafar la cinta mètrica de la meva iaia modista per comprovar-ho).

Primer es llegeix d'esquerra a dreta, i el conte és més o menys el de sempre. L'enginy de fer-ho a partir de formes bàsiques, a mena de segells d'estampació, i només en dos colors ja crida l'atenció. El capgirament (narratiu i físic) arriba al final de la història: un text expressa el cansament d'un oient que vol sentir el conte d'una altra manera. En aquest punt és el moment de capgirar el llibre i tornar-lo a llegir, aquest cop fixant-se en els dibuixos de la part de sota. 

La segona versió del conte (la de sota) és francament delirant: reutilitzant les mateixes formes geomètriques (els segells d'estampació), se'ns explica la història d'una caputxeta que s'embarca cap a un país remot on el seu cistellet esdevé un casc de cavaller, mata un drac ferotge i acaba lliscant per un tobogan amb el llit de l'àvia. Bé, aquesta és una de les tantes versions que es poden extreure d'aquest capgirament del conte on tothom hi pot projectar la seva manera de veure-ho, i potser enlloc d'un drac s'hi reconeixen unes escales, i potser enlloc d'un llop s'hi reconeix una au marina.

Tot és possible i suggestiu, així que val la pena deixar-vos anar i reinventar una vegada més el conte de la caputxeta i el llop deixant-se endur per les simples i acurades il·lustracions d'Emmanuelle Bastien. Un luxe per a cervells intrèpids i infants sense complexos!

Per tal de passar una bona estona perllongant les troballes visuals del llibre, us proposo unes formes senzilles en vermell i negre per crear la vostra pròpia caputxeta o el vostre propi llop. O potser teniu sort i us surt una lloputxeta!

8 anys d'Enigma d'avui.

La senyora i el senyor Enigma es van posar molt contents en saber que l'Enigma d'avui, una endevinalla lingüística amb la que ens sorprèn cada dia el filòleg sabadellenc Cesc Prat, fa vuit anys! (L'Enigma, és clar, no el Cesc). Per celebrar-ho, tota la família es va posar a la cuina. Amb el davantal a la cintura, el senyor Enigma va barrejar els ingredients mentre la senyora Enigma escalfava el forn. El petit Enigma es va encarregar de les decoracions, i no va oblidar posar-hi una blonda de paper d'aquelles que es fan servir per a les grans ocasions. A primera hora, es van presentar a l'ordinador del Cesc per felicitar-lo en aquell dia tan especial i oferir-li el fruit de la seva feina col·lectiva. Va ser un èxit, i el Cesc es va emocionar tant que no va poder esperar a fer saltar el pastís de l'ordinador a la paret del seu despatxet. Tota la família va estar molt contenta de poder festivar aquell dia des d'aquella honorable talaia veient en Cesc teclejar amb un somriure a la boca.

Art a quatre mans, i dos de meves.

El diumenge es va tancar l'exposició Art a quatre mans, on he participat. Es tracta d'un projecte engegat per l'entitat Salut Mental de Sabadell i que promou la trobada entre un soci del Club Social i un artista de Sabadell. A mi m'ha fet molta gràcia això d'"artista" i "de Sabadell", perquè no sé quina de les dues coses sóc, o no sóc, potser les dues, o potser cap. La qüestió és que vaig proposar de fer una "escultura" amb paper retallat, o un llibre escultòric, o un popup sense enquadernar. I tot i l'ambivalència del meu projecte, en Jordi va acceptar de compartir uns matins amb mi per tirar endavant el treball artístic.

El Jordi en deia papiroflèxia, però no era ben bé això perquè no buscava fer un objecte figuratiu amb paper sinó alguna cosa més. Durant les primeres sessions vam estar embrutant paper amb un color de fons i estampant formes físiques en negre que hi deixaven empremtes: un cul d'ampolla, una pedra que feiem rodolar per sobre, una fulla sucada amb pintura. Vam acabar amb força papers de diferents textures que finalment vam començar a plegar i replegar per acabar fent-ne una mena de postal que s'obria com un acordió. A la sala expositiva van posar-la oberta, i així es podia veure amb tota la seva dimensió. 

L'exposició és itinerant, i és qüestió d'estar una mica alerta si la voleu pescar en algun altre espai. Hi podreu trobar treballs fotogràfics, pictòrics, escultòrics, escrits i fins i tot sessions de música penjades al youtube. 

L'atelier visita El Librerío de la Plata

Dijous 22 a les sis de la tarda la Cecilia Picún ens rep a la seva llibreria, el Librerio de la Plata de Sabadell, per donar a conèixer els llibres de l'atelier du poisson soluble.. 

Explicarem un abedecari que fa molta por, l'Abecedari del cangueli de l'Albert Lemant (ABC de la trouille), explicarem una caputxeta vermella molt especial tal i com la veu la Françoise Rogier (C'est pour mieux te manger!), entendrem com es fa un àlbum il·lustrat de la mà de l'il·lustrador Yann Fastier (Encore des questions?) i jugarem a les endevinalles amb el llibre de l'Anne Letuffe per als més petits de la casa (Le tout petit). 

També podreu remenar una mica entre altres títols d'aquesta editorial que sempre ens sorprèn una mica adreçant-se a grans i a petits invariablement. Us hi atrevireu?

Ja no vaig al parc

Ja m'ha passat l'edat d'anar al parc infantil a jugar amb el gronxador o a esllevissar-me pel tobogan. Però pel llibre que estic preparant, m'he documentat sobre parcs i he acabat fent la meva pròpia fauna de fusta. Ara només em falta decidir si els animals triats esdevindran un tobogan o un gronxador.

Aquests animalons m'han recordat el joc de peces de l'Enzo Mari, una meravella del disseny italià de finals dels anys cinquanta. El temps no passa, pels clàssics!

Si en voleu saber més d'aquest il·lustrador i dissenyador italià, i del seu magnífic trencaclosques de fusta, aquí teniu alguns links:

Enzo Mari Puzzling animals

http://en.wikipedia.org/wiki/Enzo_Mari

Danese Milano