Amb SD·edicions estem preparant un altre llibre. Aquest cop els protagonistes són els llops, aquests petits animalons que eren tant ferotges i tant dolents que ja no en queda cap per les nostres contrades. Han estat des de temps immemorials el cap de turc per expiar els nostres pitjors sentiments, i per això sempre han sortit malparats als contes, ja sigui per culpa de la caputxeta vermella o dels tres porquets. Equiparat el llop amb les baixes passions, com la golafreria i la pederàstia (què me'n dieu de l'escena de llit amb la caputxeta vermella?), jo vull reivindicar el seu paper rellevant en els contes de tota la vida. Doncs, ja se sap: si no hi ha dolents els bons no ho són tant.
Però realment són dolents els llops dels contes? O ens va bé que siguin dolents per mostrar als nens i nenes el que no s'ha de fer? I si els dolents fóssim nosaltres, que ara que ens les donem de tolerants, potser no ho som tant? Jo m'he respost a aquestes preguntes i n'he fet aquest llibre. Perquè sempre m'ha sabut greu que sigui sempre el coiot qui acaba caient pel precipici i no pas el correcamins.
Com veieu, són llops amb un pensament de pebre, i per això els he convertit en els protagonistes de la capçalera del meu blog.
Us recomano també un altre llibre de llops irreverents; "L'abominable llop amable", de Ben Lebègue, editat en català per l'editorial Virus.
.. i "Oeil par oeil", de Nicolas Bianco-Levrin a l'Atelier du Poisson Soluble.
... i "Yo, el lobo y las galletas (de chocolate)", de Delphine Perret, a Kokinos.
Bones i peludes lectures!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada