Estic treballant en un nou llibre il·lustrat que contextualitzo en el món del circ. Les protagonistes són dues germanes trapezistes, i m'he engrescat a dibuixar-les dalt del trapezi, amb llums de colors i i penombres a fora de l'escenari. He fet vàries versions de les guardes, un espai que aprofito per començar a explicar coses que després es desenvoluparan a la resta del llibre. La guarda final també em servirà per deixar el final obert, ja que a la vida dificilment una situació és tanca del tot. La majoria de vegades, ens anem a adaptant als nous revesos. M'agrada una frase que diu que el temps no ho cura tot, que un s'hi acostuma, però no ho cura. Potser sí que hi ha ens haurem d'anar acostumant a certes coses, però em fa l'efecte que no ens en curarem mai del tot. Una d'elles és el tacte del paper, que espero que pugui assaborir quan les germanes Zeffirelli arribin finalment a la impremta. Paciència!
