Primer es llegeix d'esquerra a dreta, i el conte és més o menys el de sempre. L'enginy de fer-ho a partir de formes bàsiques, a mena de segells d'estampació, i només en dos colors ja crida l'atenció. El capgirament (narratiu i físic) arriba al final de la història: un text expressa el cansament d'un oient que vol sentir el conte d'una altra manera. En aquest punt és el moment de capgirar el llibre i tornar-lo a llegir, aquest cop fixant-se en els dibuixos de la part de sota.
La segona versió del conte (la de sota) és francament delirant: reutilitzant les mateixes formes geomètriques (els segells d'estampació), se'ns explica la història d'una caputxeta que s'embarca cap a un país remot on el seu cistellet esdevé un casc de cavaller, mata un drac ferotge i acaba lliscant per un tobogan amb el llit de l'àvia. Bé, aquesta és una de les tantes versions que es poden extreure d'aquest capgirament del conte on tothom hi pot projectar la seva manera de veure-ho, i potser enlloc d'un drac s'hi reconeixen unes escales, i potser enlloc d'un llop s'hi reconeix una au marina.
Tot és possible i suggestiu, així que val la pena deixar-vos anar i reinventar una vegada més el conte de la caputxeta i el llop deixant-se endur per les simples i acurades il·lustracions d'Emmanuelle Bastien. Un luxe per a cervells intrèpids i infants sense complexos!
Per tal de passar una bona estona perllongant les troballes visuals del llibre,
us proposo unes formes senzilles en vermell i negre per crear la
vostra pròpia caputxeta o el vostre propi llop. O potser teniu sort
i us surt una lloputxeta!
