8 anys d'Enigma d'avui.

La senyora i el senyor Enigma es van posar molt contents en saber que l'Enigma d'avui, una endevinalla lingüística amb la que ens sorprèn cada dia el filòleg sabadellenc Cesc Prat, fa vuit anys! (L'Enigma, és clar, no el Cesc). Per celebrar-ho, tota la família es va posar a la cuina. Amb el davantal a la cintura, el senyor Enigma va barrejar els ingredients mentre la senyora Enigma escalfava el forn. El petit Enigma es va encarregar de les decoracions, i no va oblidar posar-hi una blonda de paper d'aquelles que es fan servir per a les grans ocasions. A primera hora, es van presentar a l'ordinador del Cesc per felicitar-lo en aquell dia tan especial i oferir-li el fruit de la seva feina col·lectiva. Va ser un èxit, i el Cesc es va emocionar tant que no va poder esperar a fer saltar el pastís de l'ordinador a la paret del seu despatxet. Tota la família va estar molt contenta de poder festivar aquell dia des d'aquella honorable talaia veient en Cesc teclejar amb un somriure a la boca.

Art a quatre mans, i dos de meves.

El diumenge es va tancar l'exposició Art a quatre mans, on he participat. Es tracta d'un projecte engegat per l'entitat Salut Mental de Sabadell i que promou la trobada entre un soci del Club Social i un artista de Sabadell. A mi m'ha fet molta gràcia això d'"artista" i "de Sabadell", perquè no sé quina de les dues coses sóc, o no sóc, potser les dues, o potser cap. La qüestió és que vaig proposar de fer una "escultura" amb paper retallat, o un llibre escultòric, o un popup sense enquadernar. I tot i l'ambivalència del meu projecte, en Jordi va acceptar de compartir uns matins amb mi per tirar endavant el treball artístic.

El Jordi en deia papiroflèxia, però no era ben bé això perquè no buscava fer un objecte figuratiu amb paper sinó alguna cosa més. Durant les primeres sessions vam estar embrutant paper amb un color de fons i estampant formes físiques en negre que hi deixaven empremtes: un cul d'ampolla, una pedra que feiem rodolar per sobre, una fulla sucada amb pintura. Vam acabar amb força papers de diferents textures que finalment vam començar a plegar i replegar per acabar fent-ne una mena de postal que s'obria com un acordió. A la sala expositiva van posar-la oberta, i així es podia veure amb tota la seva dimensió. 

L'exposició és itinerant, i és qüestió d'estar una mica alerta si la voleu pescar en algun altre espai. Hi podreu trobar treballs fotogràfics, pictòrics, escultòrics, escrits i fins i tot sessions de música penjades al youtube.