He canviat la banda sonora del meu curtmetratge inspirat en les faules d'Ovidi "Una metamorfosi d'Ovidi". Han passat els anys i ara l'hauria fet diferent, sobretot a nivell d'animació. Però és que les obres creatives, reeixides o no, ja ho tenen això de quedar-se fixades en el temps. Cadascú evoluciona, en un sentit o altre, però aquell dibuix queda fixat en el paper, aquella animació en el cel·luloide (o en el seu homònim digital, vaja). De fet, és com mirar-se en una fotografia, on hom hi veu els trets bàsics d'un mateix però també hi troba trets que ja no reconeix com a seus. Aquesta és la meravella de fer-se gran: veure que les coses es poden millorar, i tenir la sensació que la creació no s'esgota mai ni mai resta finida del tot. Davant la finitud d'un projecte, jo em pregunto si no és més divertit ser un cul de mal seient que seure tot el dia en la mateixa cadira.
Els dibuixos dels personatges són meus i els dels paisatges de la Mercè Costa. Espero que us hi endinseu amb ganes!
