dimarts, 10 d’abril del 2012

La Dora ja va sola pel món

Finalment ha vist la llum la meva cranc-excavadora gràcies a la paciència i perseverància de la Maria Lluïsa desde Sd·edicions. És un llibre senzill, pensat per a petites mans i grans ments, on barrejo fotografia de maquinària pesant i gravats antics d'animals i plantes. Ha estat un plaer veure créixer aquesta Dora que ara ja s'ha fet gran i va soleta per les llibreries intentant que algú l'adopti i se l'emporti cap a casa.






Vaig arribar a l'estudi d'Sd·edicions amb un manyoc de projectes sota el braç, però la Dora va robar el cor al primer cop d'ull. La Maria Lluïsa em va proposar d'engrandir els personatges i afegir-ne algun de més, com el del tortumió. M'ha encantat no haver de dibuixar, en el sentit estricte de la paraula, sinó intentar crear els personatges a través d'un collage de peces que donessin personalitat a la globalitat. També vam estar sospesant diferents tipus de lletra, i finalment ens vam quedar amb aquesta que surt al llibre i té certa tendresa en la línia. Un llibre per ser llegit amb els més petits i compartir la dèria per les màquines de la construcció. O és que vosaltres no us heu aturat mai a veure unes obres? Si us enamoreu de la Dora, a partir d'ara ho fareu.