Grans bestieses de Pere Quart

M'ha tocat posar dibuixos als poemes de Pere Quart per un projecte d'espectacle infantil. Jo ja coneixia el sr. Quart a través de les seves "Vacances pagades". Ens les van fer analitzar per selectivitat, i encara em recordo anant al diccionari a buscar la paraula Tupinamba. Què carai volia dir? Fins que el mestre, el Pep Martorell, no m'ho va dir (penseu que encara no hi havia internet), no vaig ser capaç d'esbrinar que era una marca de cafès molt famosa a l'època de Pere Quart. Des de llavors, sempre em fixo en un antic cartell al carrer Gran de Gràcia on encara s'hi pot llegir "Cafè Tupinamba", amb aquelles lletres amb regust de Barcelona modernista. No fou casualitat que en Ramon Casas en dibuixés una de les imatges promocionals característiques amb cert aire Toulouse-Lautrec. De fet, els cafès Tupinamba eren tan coneguts que la gent no demanava un cafè; demanava un tupi. Ara es demana un nespresso. Coses del marketing.

Tornant a Pere Quart, he de dir que posar dibuixos a un bon text és un gaudi impagable, i per poder assaborir-lo us l'adjunto amb els dibuixos. Si voleu un bon embarbussament per aprendre a dir les erres, aquí teniu el text de la rata-pinyada, perfecte per a assolir una bona dicció. Perquè el pingüí és tan malastruc fora de l'aigua i tan àgil dins? El sr. Quart ens ho descriu amb poques paraules; fins que el pingüí no és dins l'aigua no fa esment en el seu frac i armilla blanca. Ell deia que feia poesia de l'estalvi, encarant-se a la poesia modernista del barroquisme excessiu. Com veureu, cap paraula no hi és sobrera. També us afegeixo la descripció de l'elefant, amb imatges del mestre tan immenses com l'animal, i el poema del xanguet, un peix avui oblidat però, vist amb els ulls de Pere Quart, molt contemporani.



RATA-PINYADA
Esparracada,
negra i nocturna,
rata-pinyada.

Errant espurna
tost apagada
d'un braserar
on manta bruixa
rosteix la cuixa
d'un ermità.









PINGÜí
Amant de la mullena,
amb gregarisme rar,
com nosaltres emplena
les ribes de la mar.

Conserva tanmateix
el decòrum que ens manca
i neda com un peix
amb frac i armilla blanca.










ELEFANT
De la trompa grisa
canons acerats,
de les quatre potes
pilars de palau,
popular bandera
de l’orella gran,
de la pell gruixuda
galtes d’advocat,
dels ullals de vori
torres de pedant.





XANGUET
Volen peixos
sota mar
entre núvols
de cristall.
Lluny i enlaire
l’ona bat.

Volen peixos
marcials.
És de pànic
llur esguard:
són la lleva
d’aquest any.

Volen peixos
cap al tard.
La nit d’aigua
els sobtarà
com una ombra
d’estendard.

Volen peixos
eixelats
sota llunes
d’oli i sal.






També us pot interessar, del mateix blog:

Animacions del Bestiari de Pere Quart