Que tingueu molt bon daixonses

Amb el senyor Banyeres i la senyora Enigma, us serveixo l'enigma de les festes.
Espero que us faci profit!

El llops visiten El punt Avui

Els meus llops estan molt contents perquè han sortit al diari. Diuen coses molt maques sobre ells, així que us convido a llegir l'article del periodista Lluís Llort. Els llops catalano-francesos han estat molt contents de compartir l'article amb un llop français cent-pour-cent nascut de la ploma i la tinta de Christoph Pernaudet i Sébastien Chebret. És un loup que, una mica com els meus, està fart de rebre sempre garrotades i ha decidit fer vaga perquè ja en té prou de ser el dolent. El que potser el senyor Llort no sap és que les seves sospites al final de l'article són certes: gràcies a ell  els cinc llops s'han conegut i ara es troben tots prenen el sol a la república bananera Canis Lupus. Si es porten bé, potser hi deixaran venir a la caputxeta vermella o al caçador, o potser a les set cabretes, però que sàpiguen que a l'illa la tinença d'armes no està autoritzada.

El petit tresor de Vic

Aquests dies els llops s'han estat passejant per la llibreria de Vic El petit tresor. S'hi han trobat la mar de bé perquè els han acollit la Stel·la i el Germán amb tots els honors. Després de seure al sofà de pell vermell, han pogut tafanejar entre els prestatges. Han vist que en aquesta jove llibreria, que tot just ha començat a caminar perquè acaba de fer un any, s'hi trobaran molt a gust. Hi ha molts llibres per triar, escollits amb molt bon gust i tots molt interessants. Després de tafanejar durant una bona estona, els pobres llops s'han sentit defallir. Sort n'hi ha hagut del cistellet ple de magdalenes que la caputxeta vermella ha oblidat en una tauleta: així han pogut treure el ventre de pena. Un cop es té la panxa plena, com els llops saben molt bé, no hi ha res com descansar sota una palmera. Així que ara ja ho sabeu: si esteu vagarosos per Vic i no sabeu què fer, deixeu-vos caure pel Carrer de la Fusina número 17 i ves a saber si us hi esperen unes bones magdalenes.

El petit tresor (web)

@el_petit_tresor

Hem estat a la Setmana del Llibre en català

La primera setmana de setembre va tenir lloc a Barcelona la 34a edició de La setmana del Llibre en Català. Jo i els meus llops hi vam ser, i ens vam passejar pels estants de la Llibreria Casa Anita, on sempre ens han rebut molt bé. També hi vam trobar la Dora, esperant que algú se l'emportés cap a casa. Aquesta setmana també hem estat a la Central del Carrer Mallorca, on han deixat reposar els llops de SdEdicions en una prestatgeria molt especial sota el títol "Petits llibres, grans històries". Als llops no els ha agradat que els califiquessin de "petits", però s'han avingut a quedar-se al prestatge perquè la seva història és una gran història, i tan antiga com l'anar a peu.

Els llops a Vilanova i la Geltrú

Els meus llops sempre van a contrapèl de tothom, però avui estan molt contents i no ho poden amagar. Han estat recomanats per la Biblioteca de Vilanova i la Geltrú al costat d'il·lustradors com ara Emily Hugues o el meu amic Jorge del Corral. Tot un luxe! Si voleu, també podeu escoltar la recomanació a través del podcast d'aquesta biblioteca. Encara que es facin els durs, als meus llops els encanta que els daurin la píndola, i això de ser recomanats per experts en la lectura els fa molta il·lusió. Gràcies per animar-los!

Aquí us deixo els links, de la recomanació i del podcast.

Recomanacions Biblioteca Vilanova i la Geltrú

Podcast programa "Més content que un gínjol"

Bones lectures/audicions!

Catskills 2016

A principis de mes es va celebrar a l'escola Illa de Sabadell la competició Catskills. Es tracta de proposar un tema que han d'il·lustrar els alumnes que s'hi presentin i tenen tot el dia per fer-ho. Per la tarda hi ha un jurat que tria les millors il·lustracions. M'hi va convidar el Christian Inaraja, el professor d'il·lustració de l'Illa.

Al llarg del dia es van donar unes taules rodones per abordar temes com l'ensenyament de la il·lustració en els plans educatius actuals i també la presència de Catalunya i illes Balears com a país convidat a la fira de Bolonya del 2017. Van ser nombrosos els temes que van sorgir, però sobretot es va arribar a un acord per organitzar una comissió que faci arribar als organitzadors de la Fira, a través de l'Institut Ramon Llull, l'APIC i el ClijCat, les suggerències pel que fa a la presència dels estudiants a l'esdeveniment.

També es va fer pal·lesa la dificultat que tenen les escoles d'il·lustració d'avui en dia per omplir les 280 hores de pràctiques dels alumnes, degut al mercat canviant i molt diversificat en el que viuen els il·lustradors i les empreses que podrien oferir aquestes pràctiques. Es va plantejar la idea d'una figura intermitja, un il·lustrador resident en un centre d'estudi que sigui una referència a l'hora de plantejar activitats de grafisme i il·lustració al llarg del curs. Durant el dia hi va haver una tenda de material fet pels alumnes dels diferents centres i una parada de llibres de La llar del llibre. En aquesta parada hi van ser els meus llops, entremig de llibres il·lustrats d'alt nivell. Tot un honor per ells!

Taller a La llar del llibre

Dissabte passat vaig fer un taller a La llar del Llibre. Va venir molta canalla, i tothom va voler pintar els seus llops a sobre del desert d'aquarel·la que els havia preparat. Van sortir llops molt negres, d'altres molt peluts, llobes amb corona i petits lloparrons. Van venir més nanos dels que tenia previst, i vaig haver d'improvitzar alguns horitzons desèrtics allà mateix perquè els poguessin omplir de llobatons ben foscos. Fins i tot va gosar treure el cap alguna caputxeta. A tots els que vau venir, moltes gràcies pels animalons foscos i peluts tan bonics que em vau deixar, i que vull compartir amb vosaltres deixant-ne les fotos al blog.

Aquestes llobes amb corona me les va regalar la Clàudia.
Gràcies!

A contrapèl

Els meus llops ja són a les llibreries! A partir de l'11 de maig els trobareu gràcies a Xarxa de Llibres i SdEdicions, una editorial petita però que sempre ha confiat en els projectes que els ensenyo. Vaig fer varis intents a d'altres editorials, però sempre m'hi volien canviar alguna cosa. N'hi va haver una que fins i tot em va dir de canviar el final, que és el que jo trobo més bo. Així que vaig preferir tornar al corral, com diuen, i proposar el projecte a la Maria Luisa Samaranch. Ella no només va respectar la meva idea original sinó que es tronxava de riure mentre passava les pàgines del llibre. I llavors vaig veure que era leditora idònia a qui confiar el projecte. Com que l'havia presentat a una editorial francesa, el projecte tenia el text en francès. La Maria Luisa va decidir conservar-lo i fer-ne una edició bilingüe català-francès. A mi em va semblar fantàstic, així que els meus llops ara parlen dos idiomes. I que llestos que són!

Si voleu saber-ne més:
http://www.sdedicions.com/

Treballant l'estèncil

Aquests dies estic provant una tècnica que prové del grafit. Es diu estèncil, i es tracta de descomposar un dibuix simple en una o més plantilles per poder-lo reproduir ràpidament ruixant la plantilla amb esprai. He preferit prescindir de l'esprai i he trobat un efecte força semblant en mullar un corró de pintor petit amb tinta de segell de goma. Això em permet treballar amb mides més reduïdes i no embruta tant. El primer pas que he fet és simplificar un dibuix que ja tenia d'un cigne.

Un cop sintetitzat el dibuix, l'he distribuït per capes de colors. A cada capa li he assignat un color. En aquest cas, només volia utilitzar el negre i el vermell, per tant he descomposat el dibuix en quatre capes, una pel vermell clar, l'altra pel vermell, una altra pel negre clar i l'altra pel negre fosc. La claredat o foscor del color s'aconsegueix passant més o menys vegades el rodet per la plantilla, aconseguint així la densitat de color desitjada. Quan ja he tingut el dibuix que correspon a cada capa, les he retallades amb un cúter, tot i que hi ha gent que m'ha dit que es pot fer amb visturí.

Si ja tenim les plantilles retallades, podem començar a pintar-les, una sobre l'altra, amb un paper blanc. Jo he fet un parell de proves, tot jugant amb el vuit de la figura del cigne i he vist que era millor deixar-lo blanc i pintar el fons. Me n'he adonat que si privem al cigne del seu color característic es fa difícil reconeixe'l. Si ja tenim les plantilles fetes, fer-ne diferents versions és molt ràpid i divertit. Només cal deixar anar la imaginació!

Ens ha deixat en Bowie

Acomiadem-lo amb un somriure als llavis!
El text de l'enigma és del Cesc Prat, que sempre està a punt per enxampar l'actualitat amb una paraula...